REDACCIÓ
D’un temps ençà, s’ha instal·lat amb força en el nostre marc de relacions laborals una pràctica que, pensada exclusivament en benefici de la part empresarial, suposa un atemptat contra els drets dels treballadors. M’estic referint a la figura del “fals autònom”, que ja vam tractar tangencialment en un article anterior, mitjançant la qual una empresa estableix una relació mercantil amb la persona que ha de prestar-li uns serveis retribuïts, en comptes de celebrar un contracte laboral.
És aquesta una figura fraudulenta i abusiva per al treballador, doncs persegueix tres objectius fonamentals: no sotmetre la relació a l’àmbit del dret laboral, proteccionista amb el treballador; estalviar-se la cotització de l’empresa en Seguretat social i la prevenció de riscos; i evitar la jurisdicció social en cas de litigi.
La celebració de contractes mercantils fraudulents és una pràctica estesa en molts sectors –com en el cas de metges, dentistes, transportistes, comercials, advocats, agents d’assegurances, dissenyadors, professors, etcètera- i constitueix un fenomen que degut a la crisi s’ha incrementat notòriament. No obstant, encara que abundant, es una actuació il·legal perseguida i sancionada per Inspecció de treball.
En contra del que erròniament es pot pensar, en ésser matèria d’ordre públic, no és potestat de les parts (en realitat l’empresa) triar si la relaci
ó és mercantil o laboral. Si es compleixen els requisits de l’article 1 de l’Estatut dels Treballadors (ET), haurà de ser relació laboral sempre, i per tant, qualsevol altra denominació que li hagin donat els intervinents s’entendrà en frau de llei. A aquesta conclusió va arribar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que en la seva Sentència de 4 de desembre de 2014 va manifestar que, independentment del negoci formal emprat, i tot i existir un fonament legal o un motiu tributari, administratiu o burocràtic, si el prestador autònom de serveis actua sota la direcció de l’empresari en quant a horaris, lloc de l’ocupació i contingut de les tasques, la relació és de treball.
Recordem que l’article 1 ET estableix que les notes definitòries de la relació laboral són: voluntarietat, alienitat, dependència i retribució. D’aquestes, l’alienitat i la dependència són les més imprecises, i alhora, les més importants. En ser conceptes jurídics indeterminats, han estat objecte de precisió per part dels tribunals, podent resumir-los respectivament com “l’exclusió del risc i benefici de l’activitat” i “la subjecció a l’esfera d’organització i rectora de l’empresa”.
Però com es pot saber concretament si es donen aquestes notes definitòries, i per tant, si ens trobem en un cas de “fals autònom”? Com ha determinat la STS de 20 de juliol de 2010, acostumen a donar-se una sèrie d’indicis, que en el cas de l’alienitat serien: el lliurament o posada a disposició per part del treballador de productes elaborats o serveis realitzats; l’adopció per part de l’empresa de decisions en relació al mercat, com la fixació de preus i la selecció de clientela; el caràcter fix o periòdic de la remuneració; i el càlcul de la retribució sense el risc i el lucre especial de l’activitat de l’empresari o l’exercici lliure de les professions. I en quant a la dependència: l’assistència al centre o lloc de treball designat per l’empresari i la submissió a un horari; la realització personal del treball; i la inserció del treballador en l’organització de l’empresa, encarregada de programar l’activitat. Amb aquests paràmetres, doncs, és relativament senzill deduir si estem en una relació mercantil real o en una que encobreix una situació fraudulenta.
Així doncs, la resposta a la pregunta formulada en el títol seria un rotund NO, doncs es tracta d’un frau que busca un benefici indegut de l’empresa a costa dels drets dels treballadors. Des de Canalda Advocats recomanem consultar un professional que ens assessori en el nostre cas concret i ens ajudi a reclamar el que ens pertoqui legalment.
Víctor CANALDA
Advocat esp. en Dret laboral a CANALDA Advocats
REDACCIÓ
