REDACCIÓ
Durant aquests dies de Setmana Santa, escoltem pels carrers el so de molts tambors. Tothom es prepara per a les processons que s’hi acosten. Les senyores, segurament, ja preparen els seus vestits negres amb la famosa mantellina que afavoreix tant.
Personalment, sóc més partidària de dur-la sense la pinta, però tot té la seva història i cada tradició i costum es converteixen, sovint, en protocol social.
La mantellina espanyola va estar en desús durant molt de temps. Només se la podria apreciar a les processons. Però Isabel II d’Espanya la lluïa i després la reina Sofia l’ha tornat a posar de moda. Actualment, a més de processons es fa servir als enllaços matrimonials religiosos, als toros i en actes molt solemnes potser amb un toc militar.
Aquesta peça va protagonitzar al segle XIX una rebel·lió que ara us explicaré: Una vegada, amb Isabel II a l’exili i Amadeu de Saboya al tron d’Espanya, les dones de l’aristocràcia madrilenya, en un dia de març, es van organitzar per tal de sortir a passejar a la mateixa hora que ho feia la reina (l’esposa del rei Amadeus) exhibint la mantellina al cap, com a signe de suport als Borbons i rebuig a la casa dels Saboya.
El primer, dia la reina va pensar que seria un costum espanyol i fins i tot va dir que l’endemà se la posaria. Es va assabentar pels mitjans de comunicació el que s’amagava darrere d’aquell episodi. Per fer un breu resum de com va acabar la rebel·lió, us diré que després de pocs dies, es van contractar a unes prostitutes perquè passegessis pel parc a la mateixa hora amb mantellina i pinta i l’aristocràcia madrilenya es va anar cap a casa.
És a dir, que les reivindicacions que ara duem amb llaços a la solapa liles, grocs, vermells, roses… , ja fa temps que a Madrid les feien amb la mantellina i la pinta al cap.
REDACCIÓ
