MARINA BERASATEGUI: Regió, territori i ciutat

Agafo el fil a en Robert Casadevall, gran expert de referència d’un pragmatisme bel·ligerant, que –observo amb certa perplexitat– sembla que pocs s’escolten.

Rellegint els seus articles, i fent una immersió completa al seu blog Atlas en Construcció, em reconforta pensar que hi ha ciutadans de la regió del Camp que saben –i de fa més temps i amb més coneixement de causa que una servidora– que el potencial per a ser la segona Àrea Metropolitana de Catalunya hi és, però que la motxilla de la funesta planificació de les infraestructures que carreguem i una remor de fons –o soroll, com bé diu ell– de guerra de campanars ens mantenen instal·lats en el debat estèril de capitalitats, quan en realitat el que hem de fer és treballar acuradament sobre les necessitats de la ciutadania i el territori i quina és la seva projecció de futur.

La regió del Camp és actualment un subsistema de la regió urbana de Barcelona, però amb prou potencial per acabar sent una aglomeració urbana, en forma d’anella de ciutats, i si se’m permet la comparació: a una escala menor, el Randstad holandès –amb uns nuclis de població distribuïts geogràficament, especialitzats i connectats amb el hinterland (o rere país) delCamp– del sud de Catalunya.

És recent la notícia que el Ministerio de Fomento ha donat la qualitat de “quarta pista” de l’Aeroport del Prat a l’Aeroport de Girona, en detriment del de Reus. Cal que activem totes les alertes, ja que si seguim deixant que la planificació estratègica central segueixi passant superficialment pel nostre territori, no assolirem mai la fita de ser –que no voler ser– segona Àrea Metropolitana de Catalunya. No cal que digui que a banda de sentir indignació sobre aquest menysteniment per part de l’Estat, s’ha de posar de manifest la manca de defensa de les infraestructures del nostre territori, i pensar que també hi hem perdut l’oportunitat d’assolir l’estació d’intercanvi modal associada, possible solució al problema de l’Estació del Camp de la línia d’alta velocitat.

Els esforços que es fan en transport públic interurbà al Camp poden caure en la ineficàcia ja que les infraestructures que tenim han estat dissenyades des de l’única lògica de transport que genera la indústria, i no pas en reforçar la xarxa proto-metropolitana que es vol generar. Les inversions supraregionals en infraestructures de la regió urbana de Tarragona estan basades en l’articulació del teixit industrial químic, on costa detectar l’evidència de criteris mediambientals que potser deixen en un segon pla la integració d’aquests eixos en el teixit urbà. Dins el marc del Congrés d’Arquitectura de fa poc menys de dos anys, es van dur a terme debats sobre la superació del model territorial del Camp per la seva pròpia realitat i on ja s’hi anunciava que des del territori hi ha poc més que expectació i certa tendència a la inacció. Un treball més recent respecte a aquesta qüestió és la tesi doctoral de Juan Manuel Zaguirre, titulada “Vies i entrevies”, que se centra en el Ponent de Tarragona i el potencial transformador de la ciutat entorn de l’eix de la N-340.

En els debats que van tenir lloc l’any passat sobre l’avantprojecte de la Llei de Territori –ara en fase d’informació pública– vam poder comprovar que la Generalitat preveu reformular les directrius per a la planificació territorial, per tal d’atendre a la seva diversitat, abandonant l’ anterior regulació: generalista, uniforme i descontextualitzada, i d’una provada manca de capacitat de desplegament reglamentari en el territori.

Al Camp de Tarragona és hora que es reobri el debat, es generi el discurs i es consolidi l’argumentari definitiu entre els diferents municipis i es promoguin els contextos adients per al treball de desenvolupament col·laboratiu, tot aprofitant el nou marc legislatiu que ens empararà:

“Amb tot, és nou el principi denominat d’equitat territorial que, en relació amb la directriu de concentrar les àrees urbanes especialitzades d’activitat econòmica en sectors d’interès intermunicipal, institueix una fórmula de governança territorial que determina la participació dels municipis de l’entorn d’influència en la gestió urbanística d’aquestes àrees i en els ingressos de dret públic que s’hi generin.”

“El principi de govern obert té també la seva expressió en la nova llei per a incidir en la necessitat de fomentar la participació ciutadana en els processos de formació dels instruments urbanístics, mitjançant la inclusió de mecanismes de participació que afavoreixin l’intercanvi d’arguments entre la ciutadania, així com per a regular les particularitats de la participació ciutadana en aquests processos.”

Marina BERASATEGUI CANALS
Arquitecta i militant d’ERC-Reus