29. Març 2024

MÒNICA ALABART: L’habitatge, un luxe insostenible

Els Tarragonins coneixem bé la nostra ciutat. Sabem com estan els carrers, veiem la brutícia acumulada, la Rambla decrèpita, estem vivint el progressiu abandonament del centre històric,  els problemes diaris dels veïns de la part baixa…  Si dirigim la mirada cap als barris a l’estat d’abandonament s’hi suma una gran esquerda, un riu que enlloc d’unir fractura la ciutat en dues meitats. Si hi ha una cosa comuna que caracteritza tant el centre com els barris són els locals tancats i els edificis pràcticament deshabitats. Paral·lelament a aquesta situació no paren de créixer les dificultats de les famílies per a poder trobar un habitatge digne a un preu raonable.

El dret a l’habitatge és una peça clau de l’Estat del Benestar. És tant o més important per a les persones com la sanitat, l’educació, les pensions o la dependència. El parc d’habitatges públics és molt reduït. La majoria d’aquests habitatges que es troben en estat de decrepitud són en mans de propietaris particulars,  és per això que cal aplicar polítiques públiques per garantir el dret fonamental a l’habitatge i per avançar cap a la igualtat d’oportunitats de tots els tarragonins.

El cost de l’habitatge i el seu augment desproporcionat -el primer semestre d’aquest any el lloguer a la nostra ciutat ha augmentat un 9,6%- , posen molt difícil que algunes famílies puguin trobar un habitatge digne i incideixen clarament en la taxa de pobresa, en la determinació de les desigualtats i en l’exclusió social.

Cal evitar que s’especuli amb els habitatges. No pot ser que els pisos siguin una manera desmesurada de  guanyar diners quan hi ha gent que no té un lloc on viure. És necessari planificar estratègies que redueixin la proporció de la renda familiar que es destina a pagar el lloguer de l’habitatge habitual. Per aconseguir això cal prevenir les tensions de preus que provoquen altres demandes més enllà de les derivades  de l’ús habitual de l’habitatge.

No és impossible revertir aquesta situació. Cal, però una estratègia sistemàtica i ben definida. La primera proposta passa per la rehabilitació i la millora de l’actual parc d’habitatges de la nostra ciutat. No podem permetre que Tarragona es converteixi en un dònut, amb uns barris que creixen al voltant d’un centre històric que progressivament va quedant despoblat. Cal forçar la regeneració d’àrees urbanes al servei de la cohesió social, treballant per dignificar aquells barris que més ho necessiten i potenciant la rehabilitació i el lloguer dels pisos buits.

La segona línia passa per ser selectius en l’edificació de noves zones urbanes. Perd completament el sentit fer créixer la ciutat per llevant quan tenim la ciutat amb una gran fractura central. Per aconseguir cohesionar la ciutat és necessari unir primer aquestes dues Tarragones que avui en dia estan encara tan separades.

Només així, definint un model de ciutat clar, obrint els ulls als problemes i enfrontant les solucions, per difícils que siguin, aconseguirem tenir una Tarragona per viure i per conviure.

Mònica ALABART
Regidora ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona

 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Download WordPress Themes Free
Free Download WordPress Themes
Download Best WordPress Themes Free Download
Premium WordPress Themes Download
free download udemy course