REDACCIÓ
El 8 de març Dia Internacional de la Dona (abans dia de la dona treballadora), està convocada una vaga a tot el món per reivindicar la igualtat de drets i oportunitats, així com l’acabament de totes les formes de violència masclista.
El feminisme, com va dir Simone de Beauvoir, és una manera de viure individualment i de lluitar col·lectivament. El feminisme no és l’oposat al masclisme. El feminisme defensa la teoria de la igualtat i el masclisme la teoria de la inferioritat. El 8 de març és el dia de lluitar totes i tots units, tots els feministes, tots el que lluitem per la igualtat, per defensar els drets de les dones. Són molts els motius que ens porten a fer vaga :
Fem vaga perquè volem deixar de cobrar un 24% menys de mitjana respecte als homes. La bretxa salarial, o el que és el mateix, que les dones guanyen salaris significativament inferiors als que guanyen els homes, és innegable. Les dones guanyen menys que els homes i això comporta menors rendes per al col·lectiu femení tant en el present com en el futur, atès el seu lligam amb les prestacions de jubilació futures, i una major exposició al risc a la pobresa. De fet, en cap país del món les dones cobren més del 80% del que cobren els homes.
Fem vaga perquè volem que la igualtat entre homes i dones sigui efectiva, perquè no volem fer una doble jornada laboral cada dia. És ben evident que la dona s’ha incorporat al món laboral, dedicant gran part de la seva jornada a les feines fora de la llar, el que també sembla ben evident és que l’home no s’ha incorporat a l’esfera domèstica. Les dones continuen dedicant a les tasques de la llar més del doble del temps setmanal que hi dediquen els homes. Ni les dones naixem amb els gens de rentar els plats ni els homes neixen amb el gen de fer les reparacions domèstiques.
Fem vaga perquè estem en contra de la violència masclista. Perquè ens encén el micromasclisme, una forma invisibilitzada de masclisme, que no fa més que perpetuar i aprofundir en les desigualtats de gènere. Quan et diuen que no et posis aquest vestit tan provocador, que controlis la teva talla o no agradaràs a ningú, quan t’acusen de ser poc femenina, quan et diuen que et busquis un home que et faci feliç, quan no entenen que qui et fa feliç és una “ella” i no un “ell”, quan pressuposen que tu has de fer totes les tasques de la llar ja que ets la dona…
Fem vaga perquè no volem que l’embaràs ni la maternitat limiti la nostra carrera professional. Tenir cura dels fills, especialment quan aquests són petits, recau habitualment en la dona. Això té conseqüències per a les dones en tant que dificulta la possibilitat de conciliar la vida laboral i la vida familiar, la promoció laboral i el ple desenvolupament d’una carrera professional.
Fem vaga perquè volem acabar amb la feminització de la pobresa. Una de cada dues catalanes té rendes per sota del llindar individual de la pobresa. Una de cada quatre dones treballa a temps parcial, ser mare avui en dia és un bitllet cap a la precarietat laboral, jo no parlem de si s’és mare en una família monoparental!
Dones i homes de Tarragona, el 8 de març és el dia de fer vaga, de sortir al carrer, de reivindicar els nostres drets com a dones, però també com a societat. Cal començar a treballar perquè les noves generacions neixin empoderades, perquè les nostres filles creixin sense rols de gènere establerts. Volem nenes lliures. Perquè com va dir Rosa Luxemburgo “qui no es mou no nota les seves cadenes”.
Mònica ALABART
Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
