mar_toribio_Us heu preguntat mai que s’ha de fer i que no s’ha de fer quan assistim a un concert de música clàssica o a una òpera? Penseu que la manera en què ens comportem pot molestar a altres persones que també han pagat una entrada per gaudir de l’espectacle i pot dir molt poc de nosaltres.

Quan entrem al teatre o a l’auditori, buscarem el nostre seient o un acomodador ens indicarà on hem de seure. Si som abonats d’aquell recinte, entenc que podem entrar a darrera hora, però si no fem safareig pels passadissos i busquem el nostre lloc, d’altra manera estem complicant una mica la vida als acomodadors que se’ls acumularà la feina.

Recordeu que si arribeu a un concert una vegada hagi començat, no us deixaran entrar i  haureu d’esperar que es faci una pausa per accedir a la sala. Abans de començar es donen tres avisos d’atenció amb un timbre (els dos primers solen ser quan falten dos minuts per començar i l’últim uns segons abans). Ens estan avisant que de seguida comença la funció.

teatroUna vegada asseguts, hem de mirar el programa per saber quines peces hi ha, això ho lligaré un altre dia amb els aplaudiments en un concert. Així doncs és aquest el moment en què mirem el programa i no quan s’apaguin els llums ajudats de la llanterna del mòbil.

Ja sabem que en aquest tipus d’espectacle els mòbils han d’estar silenciat, i moltes vegades així ens ho anuncia una veu en off, ara bé, quan s’apaguen els llums, no feu piulades, ni mireu el Whatsapp, penseu que la llum de l’aparell està molestant l’espectador que teniu al costat i al darrere.

Quan s’apaguen les llums, està prohibit parlar i menys tenir una conversa amb el del costat, per tant no es comenta res, no es menja, ni es beu i tampoc s’obren “els caramels” que porten aquell paper de plàstic que fa un soroll estrepitós entre tant de silenci.

Si ens agafa un atac de tos, el millor és sortir fora i mirar a veure si ens calmem, serà l’única excepció acceptada per moure’ns del nostre seient. Ja sé que això és involuntari, però hem d’intentar no molestar i nosaltres estarem també més tranquils sense intentar evitar l’atac; no sabria dir si posa més nerviós tossir o intentar no fer-ho. Fa dos anys en Josep Mª Pou, interpretant Sòcrates al teatre Fortuny, va parar la funció per reprimir a uns senyors que portaven tossint durant mitja hora. Sincerament em va semblar massa contundent la intervenció, ja que estàvem en plena temporada de constipats, però tenia part de raó, perquè ell possiblement havia de forçar la veu perquè els altres espectadors el poguéssim sentir a més de la desconcentració que produeix un soroll repetit en el temps.

Em deixo comentar-vos quan hem d’aplaudir i el que és més important quan no hem d’aplaudir en un concert, ja que hi ha gent que ho aplaudeix tot i s’equivoquen, però això ja serà un altre dia. Per cert, molts dels consells serveixen també per les obres de teatre o qualsevol espectacle de dansa o ball.

Mar TORIBIO

 

Leave a Reply