Daniel RUBIO, Periodista i assessor polític

Els periodistes som… éssers peculiars

Daniel Rubio és periodista amb una llarga trajectòria, però sobretot una persona inquieta i curiosa. Està molt implicat amb la realitat política i social de Reus. És un enamorat de la vida i un amic lleial. Li agrada anar a caçar bolets amb la família. Li agrada molt les xarxes socials, on hi té una important presència. Considera que la informació és poder. No obstant, no té dubtes que els periodistes són éssers peculiars. És assessor polític i membre de l’Ara Reus. Va ser el president de la Jove Cambra Internacional de Catalunya.

REPUBLICA CHECA – Quina olor fa els núvols? 

DANIEL RUBIO –Després de tants anys m’encantaria saber-la. Sum sum sum sum sum sum sum sum….

RC – Un episodi d’infantesa que et faci recordar la Tardor…
DR–Anar a buscar bolets al bosc amb la família

RC – Què es pot fer en un dia de pluja?
DR –En cap de setmana descansar i relaxar-se, durant la setmana agafar paraigües i anar a treballar

RC – Ara Reus…
DR – És un partit amb sentit comú, compromís i responsabilitat. Ara Reus un partit de cap a peu

RC – Un proverbi popular
DR –Tal faràs, tal trobaràs

RC – Una recepta amb castanyes.
DR – Pollastre rostit amb castanyes

RC – Què sents quan reps un trofeu?
DR –Orgull pel treball ben fet

RC – Millor hora per fer l’amor?
DR –Sempre és un bon momento, però al matí és una bona manera de començar el dia

RC – Ebola, Vaques boges i crisi econòmica
DR –RESET

RC – Podemos?
DR –Ja veurem si poden. Els partits han d’aportar solucions viables i factibles i no fer volar coloms

RC – Una pijada de Tardor…
DR –Sortida de cap de setmana romàntica al Pirineu

RC – Una beguda,
DR –El Ganxet (Vermut amb Plim de Reus)

RC – Un caprici gastronòmic.
DR – Una mariscada

RC – Construeix una frase: Rajoy, bellesa, jo, Catalunya, xoc de trens, Mato
DR – Jo estimo a Reus i Catalunya, i a la seva gent per la seva bellesa i forma de ser. En canvi no entenc als defensors de Rajoy, als que provoquen un xoc de trens entre territoris ni a l’Esteban que diu que “Yo por mi hija Mato”

RC – Un defecte.
DR – L’ordre, sóc meticulosament endreçat.

RC – Un viatge poc aconsellable.
DR – Tots els viatges són aconsellables, però cadascú els explica segons les seves vivències. Viatgeu tot el que pugueu

RC – Els periodistes som…
DR –Éssers molt peculiars

RC – Un secret ben guardat.
DR – No te’l puc dir

RC – Un consell a un amic.
DR – A la vida lo important són les persones i els projectes.

RC – Has fet canvis al teu armari?
DR –Si, he tret la roba d’estiu i he penjat la d’hivern. Per cert, he aprofitat per netejar a fons l’armari. Com t’he dit abans sóc molt meticulós

RC – La darrera multa de trànsit.
DR –A la meva dona, però em podia haver passat a mi. Es veu que la companyia d’assegurances no havia fet el registre correctament de la matrícula del cotxe i a la policia no li constava que el nostre cotxe estigués assegurat. Hem hagut de presentar tots els rebuts perquè ho comprovessin i veure que nosaltres havíem efectuat els pagaments correctament. Era un tema administratiu que ja està solucionat, però de moment multa

RC – Què tries: un llibre, un sopar romàntic, migdiada, nit de copes o teatre?
DR –Un sopar romàntic

RC – Segueixes la moda?
DR –No gaire, per no dir gens

RC – Què més admires d’una persona?
DR – La seva manera de respectar als demes

RC – No perdonaries mai…
DR –Un atac directe a la meva família i/o persona

RC – Un somni complicat..
DR –Que el cambrer del bar on esmorzo em guardés un número de loteria amb premi per a mi.