PAU RICOMÀ: La Part Alta per a vianants?

La Part Alta, d’alguna manera, sempre ha sigut meva: la del carrer dels Descalços, on va néixer ma mare; la dels racons més amagats darrera de l’Arc d’en Toda que de la mà del meu amic Campos -el gitano del col·legi- vaig descobrir als 10 anys; la del Seminari, on vaig fer el batxillerat superior; la del carrer Santa Anna, on porto bastant més de mitja vida acompanyant, recollint o anant a veure la meva dona a la feina; la del carrer Cós del Bou, on m’he fet gran amb la meva colla castellera. La Part Alta de les copes a Poetes i La Havana –no els busqueu al TripAdvisor perquè ja no existeixen- o la de les escales de la Catedral; la de les grans actuacions castelleres i la de les professons.

Ara la Part Alta s’enfrontarà a una nova transformació que pot marcar el seu futur: la conversió en zona de vianants. La idea és atractiva i com a tendència general estem a favor que els veïns i vianants guanyin espais als cotxes. Tanmateix, una cosa són els models perfectes i l’altra és l’aplicació concreta a cada lloc. En aquest sentit, ens sembla extremadament important que tots, i els veïns més que ningú, tinguem clar on volem portar la Part Alta.

El principal valor de la Part Alta és la coincidència de molts usos diferents. Això vol dir que la gent fa vida normal dins de cases incrustades a la muralla i d’altres fonamentades sobre restes romanes. Qualsevol canvi a futur s’ha de plantejar des de la premissa que la gent hi ha de seguir vivint, que han de poder comprar a prop de casa i que els nens han de poder jugar tranquils al carrer. Per a què puguem tenir un barri viu -sense cotxes, per què no?- és imprescindible un comerç ric i divers. Un comerç que pugui atreure compradors selectes, però sobretot que satisfaci les necessitats dels veïns.

Per això, abans de prendre decisions irreversibles sobre la Part Alta, hauríem de prendre’ns molt seriosament que no la podem convertir en una mena de polígon d’oci, on bars i terrasses esdevinguin un monocultiu. El principal atractiu del barri i la principal garantia de supervivència és la diversitat d’usos, entre ells el turístic, és clar, i la vida veïnal. Els polígons d’oci estan lligats per definició a les modes canviants i solen tenir un cost molt alt per a la convivència.

Per tot el què he explicat, el nostre grup municipal està a favor d’obrir el debat sobre la zona de vianants, amb la màxima participació ciutadana possible, després de resoldre tres qüestions: l’aparcament, absolutament imprescindible per a veïns i visitants; la confecció d’un pla d’usos comercials que asseguri la diversitat del barri; i la presentació del mapa de sorolls al que l’alcalde es va comprometre i que ja fa tres mesos hauria d’estar acabat.

Volem una Part Alta viva, atractiva, on la convivència, el patrimoni, les entitats, el comerç i la cultura siguin el principal valor.

Pau RICOMÀ
Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona