REDACCIÓEl líder del PSOE haurà de decidir ara com actua respecte a uns quadres que el van foragitar, començant pel Grup Parlamentari al Congrés, que es va abstenir. De moment, el seu portaveu a la cambra baixa, Antonio Hernado, ja ha dimitit.
Pedro Sánchez, nascut a Madrid l’any 1972, ha recuperat les regnes del partit després d’una dura batalla de set mesos que l’ha enfrontat – gairebé en solitari – a la vella guàrdia del partit que el va destronar.
Fins a tres cops se’n va quedar a les portes i la renúncia de companys de files com els exministres Pedro Solbes (2009) i Cristina Narbona (2013) va permetre que es convertís en diputat. Ras. I diputat revelació, per la premsa parlamentària, en la seva primera etapa al Congrés.
Partidari de la reforma constitucional federal, va obtenir més avals que Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias a les primàries del 2014 i va rebre el vot favorable del 49% de la militància.
Dues eleccions després com a cap de llista –mínim històric socialista el 26-J-, la pugna constant amb Podem pel vot d’esquerres, els pactes amb C’s i les tensions internes, el van situar a l’epicentre de les crítiques dels barons.
Des de llavors, ha mantingut el seu ‘no’ a Mariano Rajoy i ha descartat l’abstenció dels socialistes per no caure en una “legislatura de xantatge”.
La seva caiguda al Comitè Federal de l’1 d’octubre de 2016 va precedir l’abstenció del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy i la creació d’una gestora que –mesos després d’aquell Comitè Federal- va acabar convocant les primàries dels socialistes.
Amb el lema “Sí és Sí” Sánchez va recórrer l’Estat a la recerca del suport de la militància, que l’ha acabat avalant de nou.
REDACCIÓ
