L’evolució de la societat ha comportat un canvi d’hàbits i un augment de la mobilitat, i aquest fet passa per conèixer pobles, transitar per camins i gaudir de l’experiència d’ésser a l’aire lliure amb la família i amics. En aquests indrets, com que els pagesos i pageses que ens ocupem de conrear la terra i cuidar el paisatge no hi posem rètols ni tanques de cap mena, molts ciutadans que desconeixen que tots els camps, per oberts que siguin, tenen propietaris, es creuen amb dret de poder envair conreus i finques agrícoles pensant que són per a ús i gaudi públic.

Rafel Español

L’entorn agrari i rural, encara que no s’hi faci pagar entrada, s’ha de respectar com qualsevol altre, ja sigui públic o privat, i no s’hi pot accedir sense permís de la mestressa o l’amo. No s’hi val a fer-se el distret dient que no hi ha cap indicació prohibint l’entrada; hom sap i sinó ho ha de saber, que els camps de conreu són l’eina de treball de la pagesia i amb la feina no s’hi juga.

El Tarragonès és una comarca molt humanitzada, amb pocs pagesos, i podem entendre que les persones tinguin la necessitat de sortir a l’aire lliure, però exigim que es respecti la nostra activitat productiva i de preservació del medi. No es poden trepitjar els nostres camps perquè no hi hagi davant un cadenat que ho impedeixi.

Tot i que les administracions locals han estat advertides reiteradament d’aquestes situacions, no han estat capaces de coordinar-se per instal·lar rètols indicatius demanant que no es corri pels camins, que els gossos que hi passin han d’anar lligats i que no es pot passejar ni ajeure’s pel mig dels trossos. Ara per ara, només podem insistir a demanar respecte per a la feina de la pagesia. Respectem-nos!

Rafel ESPAÑOL
Coordinador comarcal del Tarragonès d’Unió de Pagesos

 

Categories: OPINIO

Leave a Reply