REDACCIÓ
L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros està gaudint de les seves merescudes vacances. Va bé que recuperi energies perquè a la tornada necessitarà haurà de pedalejar-se la ciutat i fer-se notar, tal com ho està fent l’alcalde accidental, el conservador Alejandro Fernández. Aquell que molts pensàvem que estava ensorrat políticament, sobretot en l’àmbit municipal, està fent allò que més en sap: sorprendre. I aquest cop, molt positivament.
Ideologies a banda, hem de reconèixer que Alejandro és un animal polític i té prou habilitats per renéixer de les cendres. Ara que es pot comparar l’alcalde Ballesteros amb l’alcalde (encara que accidental) Fernández, és fàcil comprovar que Alejandro està al carrer, té un discurs fluid i coherent i fa els possibles per fer-se notar, intentant resoldre problemes (que més petits que siguin) afecten el dia a dia de la gent.
Ballesteros, per contra, d’ençà que s’ha acostumat al seu cotxe oficial, es fa car de veure i el seu discurs està més vist que la mirada estràbica de Letícia Sabater. Ballesteros és, sens dubte, bona persona, però, darrerament, ha perdut el pols a la ciutat. Ha anat substituint els seus passejos pel carrer (on era rebut amb mostres d’afecte) pels despatxos i intentant resoldre ‘marrons’ que el podrien estan conduint a la fi del Ballesterisme.
A la gestió de la ciutat li cal empenta, aire fresc, determinació, sentit de ciutat i auscultar més a la població. L’entrada d’Unió i del PP al govern passarà factura a un Ballesteros que sembla estar cansat i angoixat amb la política municipal. Alejandro Fernández està sabent aprofitar, com ningú, els dies que està com a president del consistori. Ha substituït els despatxos pel carrer i està deixant clar que, ideologies a banda, pot ser un excel·lent alcalde per a Tarragona. En el fons, per ocupar el despatx presidencial de la Plaça de la Font només cal convèncer la ciutat que “Tarragona està en primer lloc”. La resta ve sol.
Alejandro no necessita vendre fum ni exclusives (fabricades) als seus mitjans de capçalera. De moment, s’està fent notar amb feina i moltes hores al carrer. Ja deia la meva àvia que el món és dels més espavilats i dels resistents. Ballesteros quan torni de vacances haurà de portar les orelles ben obertes i les tisores preparades, per tornar al carrer a auscultar la població i inaugurar algun dels projectes que fa anys que estan al calaix o s’han mort a les portades dels diaris. Si no ho fa… Ale Ale Alejandro.
Ricard CHECA
Director del diari diigtal ‘La República’
REDACCIÓ
