RICARD CHECA: Als polítics, ni cas

Ja fa dies que Catalunya viu submergida en una de les més importants campanyes electorals de la seva història. I un cop més torna el bipartidisme, però en aquesta ocasió dividit en dos blocs: el de l’independentisme i el del 155. Els més de 5,5 milions de catalans amb dret a vot, haurem de decidir què volem i aquesta vegada no podem badar. Això ja no va d’independència. Va de democràcia. De drets i valors. La participació en les urnes ha de ser massiva i contundent. És obvi que si no votem amb seny no ens en sortirem.

El país està enfangat i cal un mandat clar i indiscutible per continuar amb el ‘procés’ o liquidar-lo. Catalunya no es pot permetre el luxe d’estar dos anys més sense govern i, honestament, crec que el govern que surti de les urnes ha de representar tothom i només un part de la societat. En cas contrari no sortirem d’aquest cul de sac on ens hi trobem.

He de confessar que desconfio de l’honestedat del PP i del bon rotllo i fraternitat que apregona. Tampoc vull que es repeteixi el circ dels darrers dos anys, on uns empenyen el govern cap al precipici i a l’hora de demostrar unitat s’escapen i s’amaguen de les responsabilitats judicials. No, no. Hem d’acabar amb aquest sense sentit. No afavoreix a ningú. Ni independentistes ni constitucionalistes. A ningú. El diumenge passat, com a periodista, vaig acompanyar la visita del president Mariano Rajoy a Catalunya després de l’aplicació de l’article 155.

En una sala plena de gom a gom, Xavier Garcia Albiol i Rajoy van emprar un discurs populista i demagog, el qual ‘excita’ la seva militància. Però oblidant la decoració i la posada en escena, cal reconèixer que Rajoy ha fet el que li pertocava com a president d’un estat centralitzador, basat en “la España unida y fuerte”. El discurs de Rajoy – que és un orador brillant – qualla sense dificultats en el seu electorat. Uns votants que perdonen, sense gaire esforç, els casos de corrupció i fins i tot són capaços de donar suport a la repressió policial i al famós ‘a por ellos’ sempre que sigui per fer respectar una llei. Una llei que la majoria desconeix i només l’hi ha coneix d’oïdes. Aquesta campanya serà violenta i sentirem barbaritats vàries. Mentides, mitges veritats, rumors i desqualificacions personals a dojo, però hem de tenir clar el que pretenen i volem com a país i com a poble.

Cal no fer cas als missatges incendiaris de la caverna popular ni als ‘fantasmes’ independentistes que usen i abusen de la ‘massa humana’ per les seves estratègies que, al cap i a la fi, resulten ser ‘simbòliques’. Rajoy – persona per qui no nodreixo gens de simpatia política – va prometre (no me’n fio) que les eleccions tindran garanties.

Cal estar molt atents al recompte que està encarregat a una empresa (Indra) de dubtosa credibilitat i reputació. O sigui, en aquestes eleccions, més que fer cas al que diran i faran els polítics – que definitivament són els que ens han portat fins a aquest precipici – hem de saber realment el què pretenen. Hem de deixar de ser marionetes. Rajoy està fent la seva feina i no ho està fent malament. El seu discurs sedueix i qualla.

El problema són els altres líders que, de forma fastigosa, creuen que guanyaran un punyat de vots extremant la violència verbal, la ràbia entre pobles i l’empresonament dels polítics. Convé ignorar l’embolcall i fixar-nos més i millor en el contingut per assolir l’objectiu: el futur del nostre país.

Ricard CHECA
Periodista