Tot i que estic preocupat amb l’actualitat política, he de confessar que cada cop tinc més raons per posicionar-me contra els empresaris oportunistes. Fa dies que l’estratègia de la por, apadrinada pel govern espanyol, està engegada. Mariano Rajoy vol amagar la seva incompetència, a través d’un decret llei, on facilita que les empreses traslladin la seva seu social a un altre indret d’Espanya.

Aquesta mesura només pretén fer mal a Catalunya i, sobretot, als catalans. Rajoy pensa que amb la por aconseguirà que el sector independentista baixi marxa. S’equivoca de ple. Aquests paranys gairebé mafioses no fan res més que encendre els ànims i tancar qualsevol porta al diàleg. Una paraula que el PP i el seu govern han banalitzat i buidat de contingut. Rajoy és un fracassat polític. Va perdre tota la seva credibilitat.

La dimissió és – igual que Puigdemont – la seva única sortida. Només és possible recuperar l’estabilitat i aconseguir que les institucions tornen a albergar el poder si trobem interlocutors vàlids. Puigdemont i Rajoy ja no ho són. I hem de fer un exercici d’honestedat i reconèixer que la solució passa per eleccions. Tots dos hauran de marxar i deixar lloc a altres actors.

I parlant de marxar, he de dir que no em molesta, pertorba o en treu la son que unes quantes empreses traslladin la seva social a Espanya. No m’inquieta perquè, ho diem clar, aquests empresaris actuen com a voltors. Només hi són mentre poden xuclar la sang de les seves preses. O sigui, només es mouen per interès. La hipocresia política i empresarial és de tal magnitud que fa mal a la vista. Cal recordar qui recauda els seus impostos.

A tots les empreses, multinacionals o franquícies, que vulguin marxar, doncs bé, que se’n vagin. Però per tot sempre. Que no maregin la perdiu. Els catalans estem acostumats a buscar-nos la vida i a tirar endavant. No ens dobleguem davant les amenaces ni les porres. Els catalans haurien de reaccionar davant d’aquestes amenaces.

Potser seria aconsellable que els catalans apostessin i recolzessin molt més les empreses catalanes i que, en els moments difícils, continuen fent país. Ningú és obligat a quedar-se a Catalunya, però tampoc és obligat a consumir productes de les empreses que no se senten confortables a casa nostra. La llibertat és això mateix. Uns van i altres venen. I el món no s’acaba.

Avui, aquests empresaris se senten emparats pel govern de Madrid, però el seu futur és incert perquè amb Mariano Rajoy tot és inconcret i imprevisible. No és de fiar. No se l’ha de tenir massa en compte. Ell diu que no hi hauria urnes i més de 2 milions de persones van celebrar un referèndum, malgrat l’apallissament de la seva policia repressora.  M’equivoco?

Ricard CHECA
Periodista

 

Categories: OPINIO, REFERÈNDUM

3 comentaris so far.

  1. hola ha dit:

    totalmente en desacuerdo, el decreto intenta ayudar a las empresas para que no caigan en bancarrota, que es lo que pasaría si la independencia se materializara.

  2. hola ha dit:

    si, te equivocas, y mucho

  3. Manel ha dit:

    de politica no es q sepas gran cosa, pero de economia, ufffff, haztelo mirar, las empresas son esclavas de sus accionistas, no del gobierno de turno.

Leave a Reply