REDACCIÓ
Sento impotència quan veig que algú reclama els seus diners a l’entitat bancària en què va confiar i s’adona que ha estat enganyat. Estafat i ara se’n riuen a la seva cara. Les participacions preferents són un dels escàndols bancaris i dels drames socials que em fan regirar les tripes. No es pot concebre que alguns bancs hagin enganyat totes aquelles persones que, de bona fe, han fet petites inversions amb els diners aconseguits amb la suor i l’esforç del treball de molts anys.
Per més que intenti no sóc capaç d’imaginar el sentiment que envaeix les víctimes del frau bancari. Però em resulta encara més estrany i sospitós que ni el govern, la fiscalia o el defensor del poble actuïn de forma contundent, immediata, eficaç i exemplar. Almenys un cop a la vida, els que cobren per defensar la ciutadania haurien de fer quelcom més que demanar-nos paciència, mentre injecten liquiditat als bancs i ens distreuen amb el cas Bárcenas.
El govern, independentment del color i ideologia, ha de fer els possibles i impossibles per buscar solucions a les inquietuds i problemàtiques ciutadanes. Començo a tenir la sensació que els governs d’aquí i d’allà s’estimen més fer el sord i el cec davant el poder econòmic i financer.
Les participacions preferents s’han convertit en una vergonya nacional, símbol de la impunitat bancària i de la desídia política. Els responsables de tota aquesta penúria i que han provocat veritables drames socials i familiars han d’acabar a la presó i impossibilitats d’exercir càrrecs públics i de gestió.
No ens serveix que el jutge de torn dicti presó per als (presumptes) estafadors i aquests acabin pagant una fiança milionària per sortir-ne. Aquest és el joc on sempre guanya el més fort i això en democràcia no s’hi val. Doncs, sité diners per pagar la fiança, els hauria de fer servir per treure de la misèria molts ciutadans que, voluntària o involuntàriament, va enganyar.
El poble sap els noms i cognoms dels estafadors. A què espera, doncs, el govern i la fiscalia per actuar? A aquests els hauran d’operar de cataractes, perquè, diguin el que diguin, jo no ho veig clar.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
