REDACCIÓ
La visita del secretari d’Estat per l’Esport va frustrar les meves expectatives, sobretot amb relació a la celebració dels Jocs Mediterranis. Confiava que José Ramon Lete portaria quelcom més que unes estudiades paraules de compromís per part del govern central. A hores d’ara, els Jocs del 2018 – que haurien de celebrar-se el 2017– ja no necessiten paraules, requereixen més implicació de l’Estat i, sobretot, diners. Una partida pressupostària que no acaba d’aparèixer, malgrat les bones intencions i els actes de fe de l’executiu espanyol.
El secretari d’Estat demana «una mica més de paciència», quan és conscient que s’està esgotant. Continuo pensant que els Jocs Mediterranis són un projecte frustrat.
Els falta un líder amb capacitat de fer bullir l’olla, reclamar a l’Estat una definició clara i entusiasmar la ciutadania. Fins ara, ningú no ha estat capaç de fer-ho. Només hem vist com lluïen la figura del rei d’un costat a l’altre sense cap concreció econòmica. Tothom espera que els Pressupostos Generals de l’Estat prevegin una partida destinada als Jocs, però què es farà en el cas que no s’aprovin els comptes de l’Estat i se’ls hagi de prorrogar?
Insisteixo que l’alcalde de Tarragona ha de començar a plantejar-se seriosament la possibilitat de renunciar als Jocs si a l’abril no hi ha una resposta econòmica per part de l’Estat. Potser és l’hora de plantar cara i tirar pel dret. No podem permetre que aquesta incertesa continuï, només per satisfer interessos (poc explicats) del Comitè Olímpic Espanyol i ineptitud per part del comitè organitzador.
Fins ara, l’Estat només vol controlar uns jocs que poden ser catastròfics pel futur polític de l’alcalde Ballesteros i poc recomanables per a la imatge de Tarragona. Els meus dubtes no s’han esclarit amb la visita del secretari d’Estat, insisteixo.
La visita del secretari d’Estat per l’Esport va frustrar les meves expectatives, sobretot amb relació a la celebració dels Jocs Mediterranis. Confiava que José Ramon Lete portaria quelcom més que unes estudiades paraules de compromís per part del govern central. A hores d’ara, els Jocs del 2018 – que haurien de celebrar-se el 2017– ja no necessiten paraules, requereixen més implicació de l’Estat i, sobretot, diners. Una partida pressupostària que no acaba d’aparèixer, malgrat les bones intencions i els actes de fe de l’executiu espanyol.
El secretari d’Estat demana «una mica més de paciència», quan és conscient que s’està esgotant. Continuo pensant que els Jocs Mediterranis són un projecte frustrat. Els falta un líder amb capacitat de fer bullir l’olla, reclamar a l’Estat una definició clara i entusiasmar la ciutadania.
Fins ara, ningú no ha estat capaç de fer-ho. Només hem vist com lluïen la figura del rei d’un costat a l’altre sense cap concreció econòmica. Tothom espera que els Pressupostos Generals de l’Estat prevegin una partida destinada als Jocs, però què es farà en el cas que no s’aprovin els comptes de l’Estat i se’ls hagi de prorrogar? Insisteixo que l’alcalde de Tarragona ha de començar a plantejar-se seriosament la possibilitat de renunciar als Jocs si a l’abril no hi ha una resposta econòmica per part de l’Estat. Potser és l’hora de plantar cara i tirar pel dret. No podem permetre que aquesta incertesa continuï, només per satisfer interessos (poc explicats) del Comitè Olímpic Espanyol i ineptitud per part del comitè organitzador.
S’ha acabat l’hora de la diplomàcia i del bon comportament per començar a fer exigències abans que sigui massa tard. Ha arribat el moment de posar-se les piles i cercar els professionals indicats per dur a terme aquest projecte olímpic. Fins ara, l’Estat només vol controlar uns jocs que poden ser catastròfics pel futur polític de l’alcalde Ballesteros i poc recomanables per a la imatge de Tarragona.
Els meus dubtes no s’han esclarit amb la visita del secretari d’Estat, insisteixo.
Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’
REDACCIÓ
