REDACCIÓEstic al·lucinant. Encara no m’he recuperat de l’ensurt provocat per l’auto confessió del frau fiscal de l’expresident Jordi Pujol i ja començo a estar rebotat. Ja he tingut oportunitat de dir públicament que el comportament l’ex-honorable em va decebre. És obvi que vull que s’investigui fins a les darreres conseqüències i caigui qui caigui.
No pretenc que paguin justos per pecadors. Només necessito que els que van enganyar i delinquir siguin punits de forma exemplar. Si algú haurà d’anar a la presó que hi vagi i quant abans millor.
Ja n’hi ha prou de xoriços embolcallats amb pell de xai. Però la presó i l’escarni públic no poden ser excusa per a no tornar els diners que, dedueixo, són del poble. Un poble que ha estat sotmès a retallades i a sacrificis quan els seus governants s’enriquien amb malabarismes esquizofrènics i jocs de poder maquiavèl·lics.
Em regiren les tripes quan sento els advocats de Jordi Pujol anunciar que denunciaran els dos bancs andorrans que van revelar que hi amagava diners. És de jutjat de guàrdia i d’una poca vergonya inigualable. Si això és així aplaudeixo que Pujol deixi de ser honorable i passi a ser el molt hipòcrita. Abans de querellar-se contra els bancs, Pujol i la seva família (gairebé tota esquitxada en escàndols econòmics) haurien de demanar disculpes a la ciutadania i després explicar amb tot luxe de detalls l’origen dels diners que la justícia investiga.
Felicito el trencament del secret bancari en el cas de l’ex president català, perquè d’aquesta manera hem vist que el que apregonava valors és qui hauria de callar. Ara que s’ha obert la veda a la caça dels pesos dels polítics catalans (no confonem els xoriços amb els independentistes) s’hauria de passar la rasqueta i netejar profundament els partits que, durant anys i panys, no han fet res més que defensar els seus interessos.
La justícia ara té feina i espero que sigui realment sorda, cega, justa i sobretot apartidària.
Ara comença la part més destacable perquè no tinc dubtes que es parlarà sobre el finançament il·legal d’alguns partits.
Comença la festa. Compreu crispetes i ocupeu el seient… serà divertit!!!
Ricard CHECA, és periodista
REDACCIÓ
