Avui no parlaré del dubtós èxit organitzatiu dels Jocs Mediterranis. No els criticaré ni els lloaré. Algú diria que he vingut a parlar del meu llibre, però no… avui he decidit deixar enrere els malsons viscuts i vull destacar el paper dels grans protagonistes dels Jocs: els voluntaris.  Han estat els únics que han salvat els mobles d’una guerra mediàtica sense precedents.

Vaig poder assistir a diferents competicions i vaig tenir la sort d’interactuar amb alguns d’aquests voluntaris. Pràcticament tots tenen una història o una anècdota per explicar. Molts han estat deixats a la mà de Déu, s’han hagut d’espavilar pel seu compte. Mai no podrem agrair prou la tasca dels centenars de voluntaris que van sacrificar compromisos personals i la seva vida privada i personal per representar Tarragona i exhibir el seu orgull per poder participar en l’esdeveniment esportiu més important que s’ha celebrat mai a la ciutat. Estic plenament d’acord que se’ls dediqui un carrer a l’Anella Mediterrània i que es faci constar el nom de tots i cadascun dels campions de la «samarreta blava».

Aquests jocs han servit – a banda de per posar en evidència algunes misèries polítiques i fer caure les caretes d’alguns governants– per saber que el voluntariat és l’orgull d’aquesta ciutat i es mereix l’homenatge que encara no ha rebut. Recentment, un exregidor plantejava la possibilitat de lliurar la Creu de Sant Jordi als Voluntaris del Tarragona 2018. No és una idea desgavellada. En absolut. Seria una manera de reconèixer el treball, l’esforç i la dedicació d’un grup que va deixar la pell per la Marca Tarragona.

Cada cop tinc menys dubtes que tot funciona (molt) millor mentre els polítics, sobretot els il·luminats, no foten cullerada. Més enllà del llegat que ha deixat els Jocs –i dels gags humorístics sobre la seva organització– Tarragona pot treure pit de tenir uns voluntaris olímpics.

El comitè organitzador dels Jocs Mediterranis està en deute amb tots ells i això ho ha de tenir clar. Però no m’agradaria que fossin utilitzats com a arma electoralista per cap partit o cap alcaldable i encara menys per aquells que s’han preocupat d’exhibir material bèl·lic durant la celebració dels Jocs, suposadament, de la pau.

Ricard CHECA
Periodista

 

 

Categories: OPINIO

Leave a Reply