És impossible que algú estigui content per la situació política i social que viu Catalunya i, de retruc, Espanya. Crec que estem (molt) pitjor que abans de l’1 d’octubre. I no em refereixo només a la política sinó també a la convivència social i a la pèrdua de llibertats i drets.

La judicialització de la política hauria d’avergonyir els nostres governants. La seva incapacitat per resoldre un conflicte polític ha obligat a la intervenció policial i judicial. És cert que els jutges i magistrats fan la seva feina i allò que els permet la llei, no obstant això, entenc que alguns jutges –i espero no ser imputat per això– s’estan extralimitant.

Estic d’acord que cal reprendre la legalitat i fer respectar el sistema jurídic existent, però la persecució (no se m’acut cap altra paraula) a la qual estem assistint és de bojos. Si algú amb seny no és capaç de frenar tot aquest despropòsit, prendrem mal i la democràcia espanyola en sortirà força perjudicada.

He de confessar que no entenc què fan privats de llibertat uns quants polítics i líders associatius quan no hi ha un risc de fuga motivat. No puc entendre per què s’imputen delictes d’odi a algú que penja una pancarta al balcó de casa seva invitant els policies a marxar. No puc concebre que s’acusi els exaltats membres dels CDR de delictes de rebel·lió i terrorisme. És trist veure que no hi ha voluntat de diàleg ni de seure per buscar solucions al conflicte.

M’entristeix i em confon que els independentistes no tinguin un Pla B i que els constitucionalistes no sàpiguen fer res més que alimentar la foguera de la discòrdia i de la crispació. Sembla que als dos bàndols (separatistes i unionistes) els va bé allò de «pitjor és millor». La situació actual no beneficia ningú. I ningú vol dir ningú. Tractar un conflicte polític als jutjats és un greu error i Mariano Rajoy n’hauria de ser conscient. A què juguen tots plegats?

La bufetada de la justícia alemanya negant-se a extradir Puigdemont per un delicte de rebel·lió és força simptomàtica. Tenim un problema i l’haurem de resoldre, però lluny de les enquestes electorals o rèdits electoralistes. Em preocupen moltíssim les fissures socials que el radicalisme i la tossuderia de les dues bandes estan creant. Si no ens afanyem a posar-hi remei, l’explosió pot arribar a ser dramàtica i traumàtica.

El conflicte no es resol amb jutges estrella ni amb polítics mediocres. Cal intel·ligència, seny i sentit de la responsabilitat. Crec que tots plegats estem fent el panoli. I quan dic tots és tots. Heu entès?

Ricard CHECA
Periodista

 

Categories: OPINIO

Leave a Reply