REDACCIÓ
Sembla que està de moda judicialitzar la política. No hi estic ni a favor ni contra. Tots estem obligats a posar en coneixement de les autoritats judicials possibles il·legalitats o la comissió de delictes. Però, independentment de les obligacions legals i morals, crec que és imperiós fer una reflexió per saber si el camí adoptat és el més correcte i saludable, democràticament parlant. Hi ha situacions en què la intervenció de la justícia només provoca soroll mediàtic i no soluciona l’arrel del problema.
Judicialitzar la política és, almenys per mi, un fracàs de tots aquells que es dediquen a la cosa pública. Ells tenen al seu abast tots els mecanismes per evitar que en l’exercici de les seves funcions es cometin delictes. Els sistemes de control i fiscalització no funcionen perquè als polítics no els interessa que funcionin. I això es deu, òbviament, a la manca de cultura democràtica de molts «encorbatats» que es dediquen a la política per servir-se i no amb la vocació de servir.
Fins que no es canviï aquest xip, no hi haurà res a fer.
Els casos de corrupció que ens corroeixen i que podreixen el nostre sistema tenen una solució allunyada de l’esfera judicial. Només cal que s’apliqui la fórmula de responsabilitat personal i partidària. Si un diputat es converteix en un lladre de collarí blanc, haurà de ser apartat ad eternum de la política, tornar els diners i desenvolupar treballs a favor de la comunitat. En el cas que no pugui tornar els calés robats, el cònjuge i el partit a què pertany n’haurien de ser responsables solidaris. D’aquesta manera, a banda de ser fiscalitzat per l’administració pública, estaria controlat per la família i la formació política que li dóna suport.
Hem vist que, ara per ara, la presó no és el millor càstig per als corruptes ni és efectiva per recuperar els calés espoliats. És contraproduent que els polítics es denunciïn ells mateixos en un jutjat. Quan els indults serveixen per pagar favors. Als ulls dels ciutadans posen de manifest la seva ineficàcia per cercar sistemes de control i d’aprovar lleis que siguin capaces de contribuir a l’honestedat de la política.
Estem acostumats a veure massa sovint la policia als ajuntaments i als partits polítics reclamant documents per fiscalitzar l’acció dels nostres representants. La lluita política ha de tenir lloc als plenaris o als parlaments i no als tribunals. Espero que no s’oblidin que els que avui són denunciants demà podran convertir-se en investigats…
Els polítics estan per fer política, aprovar i fer respectar la llei, per això de cap manera acceptem que dimiteixen de les seves funcions i hagin d’atabalar la justícia a causa de la seva incompetència. Els polítics, més que ningú, tenen armes per fer que el país sigui més democràtic i més transparent. Només cal que ho vulguin. Però és clar, aquesta és una altra qüestió…
Ricard CHECA
Director del diari digital ‘La República’
REDACCIÓ
