REDACCIÓ
No podria escriure tot el que penso i sento arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Intento no deixar-me portar pel sentiment i per la impotència. Dos ingredients que, mal controlats, podem conduir a actituds poc apropiades i que, segurament, acaben en penediment. Confesso que estic indignat que uns bàrbars hagin atacat, sense contemplacions, el cor de Barcelona.
Per davant de la furgoneta assassina anàvem tots, no només els que resultaren ferits o que van perdre la vida. Un tros de nosaltres va quedar enquistat en l’asfalt de la Rambla de Barcelona. Per més que m’esforci sóc incapaç d’entendre els motius d’uns desquiciats que només senten plaer matant i destrossant. No hi ha explicacions possibles ni acceptables per assassinar.
Crec que no hem de caure en l’error de deixar-nos endur per l’odi, la desunió i per la venjança. Això és, segurament, la principal pretensió dels terroristes. Ara hem d’estar més units que mai. Ser solidaris i treure forces per no menysprear una comunitat, perquè el terrorisme no té religió ni nacionalitat. Tots som blancs de la seva ràbia. No podem abaixar la guàrdia i hem d’evitar que els terroristes assoleixin el seu objectiu.
Estic orgullós i eternament agraït als Mossos i a les policials municipals de Barcelona i Cambrils. Alguns els seus agents han interromput el seu descans per col·laborar-hi i auxiliar les víctimes. Una gesta que diu molt d’ells. Els nostres policies han demostrat la seva professionalitat exemplar i la seva solidaritat. Han actuat ràpidament i han sabut mantenir informada la societat, sense entrar en populismes i demagògies.
Als periodistes els han facilitat la feina, perquè saben limitar la seva acció i/o ‘amagar’ informació és obrir la veda a un camp terriblement perillós. Els que hi érem – moments després de l’atac – al lloc dels fets vam poder treballar amb la comprensió policial. La tasca policial ha estat diligent, ràpida i encertada.
A Cambrils ja ràpida intervenció de la policia també va evitar una massacre. Sense la promptitud dels agents policials els terroristes hagueren cantat victòria. Avui estem de dol, però estem més units que mai, perquè no tenim por i no permetrem que el terror canviï la nostra tranquil·litat. Units serem invencibles… oi?
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
0 comments
Xavier Allué
18 Agost, 2017 at 6:38 pm
Gracies Ricard pel teu article. Només li sobra la pregunta del final (“oi?”) I tant que serem invencibles. I tant més mentre lluitem per aquesta unitat d’esforços que ens durà a un nou pais.