Això no acabarà bé. Algú es prendrà mal. Aquestes eren algunes de les advertències que solia fer la meva enyorada àvia. I el problema – que no és problema – és que el temps acabava sempre per donar-li la raó. No repetiré un cop més que estic fins als nassos de la guerra dels llacets, motivada per interessos i estratègies electoralistes. Amb tot, he de dir que estic realment preocupat amb l’enfrontament entre els que posen i els que treuen els plàstics grocs. Això no fa pinta d’acabar bé.

Tot allò que alguns no varen aconseguir amb l’1 d’octubre sembla que volen fer-ho mitjançant la guerra dels llaços i de les pintades. A mi no em molesta que la gent que vulgui exhibeixi aquest símbol. Gens ni gota. El que em preocupa és que s’hagi convertit la via pública una mena ring de box.

M’estimo més que el carrer i les places estiguin alliberats de símbols o elements polítics, però en el cas que es pengi un lla, una bandera o una pancarta, no s’acaba el món. Ni hi ha motius per fer esclatar una nova Guerra Civil. El problema és que la divisió civil interessa als partits que saben que no conqueriran mai la confiança del poble amb les seves polítiques. A aquests, els enfrontaments els va molt bé perquè entenen que com pitjor, millor. Tothom som conscients que els radicalismes no són positius i tenen les cames curtes. A mi em sorprèn que un candidat a president d’Espanya es dediqui a retirar o a posar llacets. Quina poca feina!!!

Però em preocupa que Albert Rivera i Inés Arrimades ho facin davant un núvol de càmeres de televisió. És pur espectacle. És voluntat de crispar, alimentar guerres i fomentar encara més la divisió social. El que fa Albert Rivera no té cap mèrit. Treure pit, insultar, menysprear i després refugiar-se en búnquers partidaris o darrere dels seus guardaespatlles demostra la seva poca valentia.

Els líders polítics – tal com li passa a Torra – estan per solucionar problemes i no per ocasionar-los o agreujar-los. Escalfar l’ambient no té mèrit, el revés sí que és digne de felicitació. Espero i desitjo que algú – amb cara, ulls i dos dits de front – sigui capaç de frenar tot aquest penós espectacle i miserable telenovel·la. Ens estem anant de l’olla i correm el risc que la violència esclati al carrer de forma descontrolada. I el problema és que aquells que la inciten i promouen l’odi (d’un costat i de l’altre) actuen hipòcritament. Sembla que als dos bàndols els interessa la violència.

Potser ha arribat l’hora que la ciutadania torni a posar aquests (mal anomenats) líders polítics al seu lloc i exigir responsabilitats. No podem permetre que el nostre país se’n vagi en orris per quatre tarats (amb llacet o sense). Aqui no hi ha bons ni dolents. Hi ha algú capacitat per frenar aquesta bogeria? Tinc els meus dubtes.

Ricard CHECA
Periodista

Categories: OPINIO

Leave a Reply