REDACCIÓ
No em recordo, d’ençà que visc a Tarragona, que un plenari hagi tardat més de 8 hores.
El passat divendres, els regidors tarragonins van suar la gota gorda durant la sessió plenària maratoniana. S’havia presentat 16 mocions. Els partits novells, de forma entusiàstica, van carregar en l’accelerador de les mocions i es van oblidar de dinar.
Era la primera vegada en molts anys que regidors, funcionaris i periodistes van aguantar estoicament un debat que van resultar feixuc, cansat i digne de registre, sobretot, pel comportament de les noves formacions. Mentre ERC, CiU, la CUP i Ciutadans van ‘entrar’ mocions, el PP, per exemple, va estimar-se més intentar provocar i trasbalsar l’actual líder de l’oposició i desacreditar els ‘cupaires’.
No deixa de ser divertit veure com l’alcalde pacificador intenta ‘domar’ les noves feres i fer-les entendre que es tracta d’un plenari i no d’un plató de televisió. Resulten distrets aquells moments en què els portaveus fan discursos pensant més en els periodistes que en la matèria defensada.
A alguns els importa l’espectacle, el rife-rafe i el qui la diu més grossa. I la veritat és que Ballesteros ho passa fatal, sobretot després de quatre anys presidint un plenari on l’oposició brillava per la seva absència. Estic convençut que els plenaris de 8 hores, a Tarragona, tenen els dies comptats. Els regidors cobren el mateix, han de suar com a condemnats i alguns es queden sense dinar. I dic alguns perquè els republicans són més previsors i si no hi ha menú, es pot enganyar l’estómac amb entrepans, encara que a l’alcalde no li agradi que es mengi al Saló Noble.
Vull pensar que en les properes sessions plenàries, els regidors sabran fer una tria intel·ligent i sensata dels assumptes a debatre. Tenen quatre anys per demostrar que són vàlids i no cal córrer.
La bona feina pot ser feta amb tranquil·litat i persistència. Espero i desitjo que els nostres representants municipals mantinguin aquesta energia no només a l’hora de presentar mocions, però també en el moment de connectar i contactar amb la ciutadania i solucionar, eficaç i adequadament, els seus problemes. Si no és així, les sessions maratonianes seran un espectacle innecessari i acabarà avorrint.
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
