Cada cop, perd més sentit la pregunta incessant: ‘Es faran els jocs?’ Doncs, tot indica que sí. No sabem si realment seran els millors de la Història o simplement dignes. Però sí que es faran. El problema és que la ciutadania no està (encara) engrescada. No hi ha cap atractiu llaminer capaç de captar l’interès del ciutadà anònim. I el pitjor de tot és que l’organització dels jocs encara no ha trobat la fórmula (exitosa) per aconseguir la implicació del poble. L’Ajuntament va perdre una oportunitat d’or per posar el públic a la butxaca. La presentació del programa cultural es va fer d’esquena al poble. Només s’ha convidat els ‘encorbatats’ de sempre i amb el ‘besa mans’ de sempre. La presentació, en la meva humil opinió, s’hauria d’haver fet en un espai més ‘popular’ i accessible a tota la ciutadania.

L’acte, que s’ha celebrat a l’imponent Teatre de Tarragona, no ha estat capaç d’omplir la totalitat de l’aforament. Una llàstima. Espero i desitjo que es pugui revertir aquesta situació i que s’obri els jocs a la ciutadania abans que sigui massa tard. És necessari canviar la política de comunicació d’aquests jocs.

No em serveix que em parlin del llegat quan hi ha una ‘festa’ per compartir i quan em demanen unitat i confraternització. Ningú pot estimar o defensar quelcom que no considera seu. Cal ‘popularitzar’ els jocs. Però per assolir aquesta fita hem d’evitar actes on el poble es queda a la porta d’edificis emblemàtics, freqüentats exclusivament per la jet set.

L’acte de presentació del programa cultural ha estat senzill i auster, la qual cosa s’agraeix, però immensament avorrit. Els presentadors, amb tot el respecte, no han estat capaços d’enganxar cap públic i menys quan coincideix amb l’hora del sopar. Ha faltat un actor que fes vibrar l’assistència al narrar les potencialitats de Tarragona i el seu orgull de ciutat. Això no ha passat. Llegir fil per randa el guió no atrapa a ningú. Ans el contrari, avorreix. També ha estat intel·ligent estalviar-nos del rotllo polític, tot i que s’ha de reconèixer d’esforç de Javier Villamayor i Elisa Vedrina i el personal de Cultura.

Felicitats a la banda Unió Musical de Tgna per la seva majestuositat i professionalisme. La posada en escena ha estat impressionant, però la resta… una oportunitat desaprofitada. Era més un concert que una presetació d’un programa cultural. Sort que ens han acomiadat amb unes ‘paraules d’amor’ boniques i tendres. Tarragona necessita, algú que l’estimi de debó. Ara cal sortir al carrer i engrescar la gent que encara té dubtes sobre si es faran o no.

Ricard CHECA
Periodista

 

Categories: OPINIO

Un comentari so far.

  1. ex voluntario ha dit:

    Yo estuve de voluntario en una concentración en la Rambla cuando se pedian los Juegos y fuimos mas de 3000 personas haciendo el flashmob mas grande que se ha hecho en Cataluna. Me apunte de voluntario ese dia pero ya no me han llamado mas para hacer nada ni participar. asi no van a enganchar a nadie mas que a los enchufados y a la casta pero no al pueblo. Todo el protagonismo en la prensa es para los políticos en estos Juegos pero la gente para nada. Fatal. Los harán pero serán tristes.

Leave a Reply