REDACCIÓ
És el cap de colla dels Xiquets de Tarragona. Suporta molta pressió i està capficat en consolidar els de la camisa ratllada en una colla de gamma extra. No obstant, confessa que està cansat i tot indica que podria deixar el càrrec que ocupa des de fa 5 anys. L’escorpí defensa la necessitat de respectar els valors dels castells i lamenta els incidents entre alguns castellers de la Jove i dels Xiquets. Roger Peiró, enginyer de professió, diu que Sant Magí d’enguany s’ha convertit en un dia immemorable.
REPUBLICA CHECA – Quin balanç fas de la temporada?
ROGER PEIRÓ – Hem tingut un any molt dur, però estic molt content. Hem fet una excel·lent temporada. Estem molt contents com hem assajat i pel canvi de mentalitat. Estem en vies de ser una gran colla i quan un col·lectiu fa una passa tan gran i ferma, és molt significatiu.
RC – Esteu motivats per enfrontar nous reptes?
RP – Per arribar aquí, l’esforç i la il·lusió eren valors importants i necessaris. Un cop arribats hem d’afegir-hi a la motivació una important dosis de qualitat. Hem treballat molt, per hem de fer-ho millor. Hem d’aprendre a consolidar allò que sabem fer-ho bé i millorar allò que no funciona. Si volem mantenir la qualitat hem de continuar aquest camí. Hem de deixar de treballar tan per aprendre a treballar millor.
Deixarà de ser el cap de colla?
RC – Et veus capaç de continuar al capdavant de la colla en un moment tan extraordinari?
RP – Hem fet un camí d’aprenentatge molt intens i, ara per ara, no sé si seguiré endavant com a cap de colla. Però els camins i els trajectes estan marcats. Hem de saber agafar les coses bones i esprémer-les i millorar el que no s’ha fet bé. El camí de la colla ara és ferm i la voluntat de tothom és seguir en aquest nivell que, diem de pas, ha costat molt d’assolir.
RC – No has contestat a la meva pregunta…
RP – Ara estem concentrats en Tots Sants i et mentiria si et digués Sí o No. Venim d’un any molt intens i molt dur. A Vilafranca volen tornar a fer una gamma extra i després ha ho valorarem.
RC – Estàs cansat?
RP – Abans no acabava la temporada cansat però aquest any ha estat diferent. Porto 5 anys de cap de colla i dos de sots cap. Són molts anys. No em preocupa si continuo o no com a cap de colla. Jo dono la cara però som una colla. Un col·lectiu que ajuda i empeny…
RC – Doncs que et farà dir Sí o No?
RP – Ho hauria de veure molt clar. És una qüestió d’energia. Quan estàs al capdavant d’un col·lectiu has de saber veure en quin moment la il·lusió i l’energia es vincula amb la responsabilitat. Pot ser hi h algú que pot donar molta més empenta que jo.
Mal rotllo entre colles?
RC – Déu n’hi do el mal rotllo que hi ha entre la Jove i els Xiquets, oi?
RP – Hi ha molt bona relació institucional que no es veu reflexada en els darrers fets que són deplorables i condemnables. Les dues entitats han fet el correcte: s’han assegut i han sabut apaivagar els ànims. Les dues colles sabran aprendre dels errors i evitar que torni a succeir. Estic satisfet per la forma com s’ha clos la polèmica. L’únic que volem és fer castells i no enfrontar-nos amb ningú.
RC – Hi ha mal rotllo? Insisteixo…
RP – Crec que no.
RC – No?
RP – Hi ha tensió. Sempre n’hi ha hagut. Però es pot considerar normal. Com millor li va a les colles més tensió es nota. La rivalitat ben entesa no és dolenta. Al contrari. És un motor per la colla que va al davant i per la que està al darrere. És un estímul. Entre tots hem de fer un esforç per a què la tensió castellera no envaeixi l’àmbit personal i que no surti de la plaça. He de confessar que enguany la rivalitat ens ha superat i això no pot passar.
Hem pecat per inexperiència
RC – Heu estat massa tous amb els esvalotadors, oi? S’esperava una mica més de determinació, contundència…
RP – Segurament. Potser hem pecat per inexperiència. Aquests comportaments no són habituals. Vam intentar resoldre per la via del diàleg i de la pedagogia. És fàcil prendre decisions a ‘toro pasado’.
RC – Quina ha estat la darrera vegada que vas plorar després de sortir de la plaça o d’un assaig?
RP – Sant Magi va ser un dia molt especial, molt emocionant. Sant Magi del 2014 val 15 anys d’esforços. Va ser el moment més emocionant de la meva vida castellera.
RC – El dia del Pilar Caminant… et vas decebre?
RP – El Pilar Caminant és el culminar de la festa major. Deixar-lo inacabat és com quedar-se amb la sensació de no haver fet bé la feina. És una mica decebedor sobretot sent capaç de fer castells tant grans i ensopeguis amb el Pilar Caminant. És una sensació de frustració. Però els castells són això… petites decepcions i grans moments.
Sóc dels Xiquets
RC – En algun moment has pensat llançar la tovallola?
RP – Mai. Els castells formen part de la meva identitat. Per més dificultats que hi hagi, jo sóc dels Xiquets.
RC – Com és que aguantes tanta pressió?
RP – Sóc molt pacient. La responsabilitat no m’espanta.
RC – Ets capaç d’estar un dia sense pensar en castells?
RP – No. Poc o molt sempre penses i en parles. Des de que els castells són patrimoni de la humanitat tothom en parla. Per estar dos dies sense parlar de castells ha de ser fora de temporada o a l’estranger.
M’he despertat durant la nit…
RC – T’has despertat mai durant la nit pensant en castells?
RP – Sí i he somniat coses bones i dolentes.
RC – Hi ha d’altres moments?
RP – Hi ha un moment que és molt personal que és quan entreno, corro o vaig en bicicleta és quan més penso en la colla. Aprofito per ‘maquino’, fer alienacions , preparar converses pendents i com solucionar problemes…
La gent sortia rebentada
RC – Si decideixes deixar de ser cap de colla, com t’agradaria que et recordin?
RP – M’agradaria que algú digués que nosaltres sempre anàvem a per totes. Quan havien problemes intentàvem superar-los, quan teníem una dinàmica positiva la intentàvem esprémer-la al màxim i que dels assajos la gent sortia rebentada.
RC – Quin regal t’agradaria tenir per Nadal?
RP – Si per dia de Tots Sants fem un 5 e 9 em quedaré extremadament satisfet.
RC – Quins castells fareu per Tots Sants?
RP – Volem fer un gamma extra diferent: 5 de 9 i el pilar de 8. Fer un segon gamma extra seria la bomba ja que no hi pràcticament cap colla que hagi tastat dos pastissos com aquests.
Vilafranca i el concurs
RC – Què penses del fet que els Castelleres de Vilafranca amenacin en no participar en el Concurs?
RP – Crec que alguna cosa vam fer malament, tots plegats. El que va passar en el darrer concurs va ser molt desagradable. No és normal que una colla faci un 3 de 10 i immediatament una part de la plaça reaccioni amb xiulets i insults. Segurament alguns dels seus comportaments, històricament són criticables, però no es pot criticar que guanyin un concurs quan s’ho mereixen. Un concuurs no es guanya perquè sí, es guanya per l’esforç i el treball. Xiular és gratuït. No m’agradaria que deixessin de venir mai al concurs de Tarragona.
REDACCIÓ
