REDACCIÓHi ha independentistes als quals admiro perquè, conseqüents amb la seva forma de pensar, estan disposats a lluitar per la independència político-administrativa d’Espanya a qualsevol preu. Ja saben que en un món d’interdependències la independència no la té ni el país més ric – més o menys opressor – de la terra.
També saben que difícilment es pot parlar d’independència real quan depenem de la borsa de Xicago pel que fa als cereals, de Wall Street , Toronto per la d’energia renovable, de la de Toquio, Frankfurt o NY , de l’FMI, del Banc Europeu o de la OTAN i encara me’n deixo molts. Però l’independentista pur està disposat a posar-hi calés si convé. És a dir, si es demostrés – com jo crec – que marxar seria més car que quedar-se, convençut com està que sols ens ho muntaríem millor, li és igual. Tu li dius a un independentista que cal muntar un servei d’intel.ligència amb tots els ets i uts i un exèrcit perquè la primera funció que ha d’acomplir un estat és la protecció dels seus ciutadans i et diu que d’acord, que quan comencem.
Ara, els qui només ho són de boquilla i el camí cap a la independència político-administrativa d’Espanya els va de conya per tapar les dependències que ja tenim i contra les que no lluiten, acostumen a afegir-ne sempre. Aquests són independentistes de pissarrí, són allò que diu el títol d’aquest article. Dit d’una altra manera, fan d’independentistes però sumen dependències i sempre als qui ja en tenen moltes.
És el cas de l’actual govern que va començar la seva marxa imparable de la incompetència – el govern dels millors que va dir el seu i nostre President – cap a la paràlisi del país i del seu sistema productiu, cap a l’augment de les pitjors dependències que són la pobresa i l’atur, cap a la descapitalització del sistema públic d’ensenyament i de salut, la desprotecció dels discapacitats i de la nostra gent gran.
En començar el concurs de castells diumenge passat, a la plaça de braus es va dir per megafonia que l’ajuntament de Tarragona i l’organització dedicaven el concurs a la falta d’alimentació adequada de 8.000 dels nostres infants tan catalans com vostè i jo. Ho vaig agrair i suggereixo ue al proper concurs això es representi també amb pancartes, banderes i lletres penjants del sostre de l’anomenada ara Tarraco Arena Plaça.
Des del 2010 portem aquesta imparable marxa que no és culpa de Madrid més que en una part perquè mentre tot això passa, el nostre govern, primer amb el PP i després amb ERC, ha tret l’impost de successions als qui no pateixen cap d’aquestes dependències.
I no content amb això, ara a les nostres comarques ha afegit una nova dependència: la venda – regal dela planta d’ERISA (Eliminació de Residus Especials ) de Constantí per set milions d’euros, un veritable despropòsit al qual ens venim oposant els socialistes des de fa més d’un any quan el Govern va anunciar la venda per 42 milions. Però la nostra proposta de mantenir-la sota tutela pública o que passés a ser gestionada per una empresa mixta amb presència de la Generalitat va ser rebutjada per CiU i ERC .
Fonamentàvem la nostra proposta en base a la importància de la instal·lació on es tracten residus que comporten risc d’afectació al medi i, per tant, a la salut de les persones. No podem dependre d’una empresa privada que lògicament perseguirà el benefici econòmic per davant de l’interès públic i dels treballadors.
Doncs bé, ara la treuen a la venda per només set milions d’euros. I si amb el s 42 ala menys haurien pogut eixugar el crèdit de 26 que pesa sobre l’empresa, ara amb els set no en tindrem ni per això i , amic/ga lector/a, l’haurem de pagar vostè i jo.
La nostra seguretat, la nostra salut i la nostra butxaca i els treballadors de la instal·lació són ara més dependents. I això gràcies a aquests independentistes per la dependència.
Xavier SABATÉ
Diputat del PSC
REDACCIÓ
