REDACCIÓ
Fa pocs dies es va publicar la Sentència del Tribunal Suprem nº 246/2017, de 23 de març, en que sorprenentment la Sala Quarta de l’Alt Tribunal esmenava la plana a l’Audiència Nacional determinant que no existia obligació per a totes les empreses de portar un registre detallat de la jornada diària de tots els seus treballadors.
Recordem que en data 22 de març de 2016 vaig publicar un article al respecte. Poques setmanes abans, l’Audiència Nacional havia resolt en dues sentències quasi simultànies que l’obligació per a les empreses de dur un registre de totes les jornades dels seus treballadors provenia de la previsió de l’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors, segons la qual es va interpretar que per tenir constància de les hores extra ordinàries que es realitzaven a les organitzacions, úni
ca obligació que preveia dit precepte en quant al registre de jornada, calia tenir una constància documentada de la realització de la jornada ordinària de cada treballador.
Evidentment ens trobàvem davant d’una interpretació extensiva de l’obligació, però en cap cas abusiva ni arbitrària, ja que era evident que per dirimir si hi havia extra limitació de la previsió legal calia disposar d’uns paràmetres a partir dels quals poder fer la comparativa. I essent francs, amb la normativa actual i sense cap mitjà de control efectiu de la jornada, com pretenia ser el famós registre, aquesta extra limitació ha estat, i continuarà sent, una forma de les empreses d’escapolir-se de les obligacions legals en matèria d’acompliment de jornada.
Així doncs, la no obligatorietat d’establir a les empreses de forma generalitzada un registre com el que va instaurar l’Audiència Nacional, no només fa perdre l’oportunitat de tenir un major control sobre la correcta aplicació de la jornada, sinó també en molts altres aspectes de la relació laboral, posant fre d’aquesta manera a la impunitat amb que moltes empreses burlen la normativa.
Per exemple, el registre de jornada diària no només estava servint per controlar que es realitzessin les hores extra ordinàries màximes que marca la llei o el conveni de referència (80 l’any excepte en casos determinats), sinó que es paguessin i es cotitzessin adequadament (cosa que amb el dèficit estructural de la Seguretat Social hauria de ser una prioritat) i que es compensessin veritablement, si així es declarava per part de l’empresa, amb descansos.
També per establir els límits reals del temps efectiu de treball, que es pot computar de diverses maneres, en quant als terminis de descans dels treballadors (les famoses 12 hores entre jornades o el dia i mig setmanal), els horaris en cas de reducció de jornada amb concreció, etcètera. En definitiva, que era una eina molt valuosa de control de la legislació laboral vigent en matèria de jornada, salaris, temps efectiu de treball i descansos. Per això, la Inspecció de Treball havia posat en marxa una campanya de seguiment de la portança del registre per part de les empreses. Malauradament, aquest control ha quedat truncat.
No obstant, no tot són males notícies. A banda de l’obligació legal de portar un registre en els termes descrits en cas de contractes a temps parcial i realització d’hores extra, que continua inalterada, la STS 246/2017 aporta un criteri interpretatiu molt útil quan en una reclamació d’hores extra ordinàries l’empres
a no disposa del registre. Segons el Tribunal, en cas d’acreditar-se que efectivament s’havien fet hores extra (no diu quantes, per la qual cosa s’entén que amb una de sola n’hi hauria prou), si l’empresa no duia el registre, es presumirà que ha faltat a la seva obligació de l’article 35.5 ET i aquest fet li serà contrari en cas de voler acreditar que les hores extra que reclama el treballador no són certes.
Veurem l’evolució que fan els tribunals d’aquesta interpretació, però pot ser més important del que sembla, ja que capgiraria la regla processal d’acreditació de les hores extra “hora per hora i dia per dia” que impera a dia present, excepte en el cas d’extra limitació de la jornada en el seu conjunt de forma regular, en que la càrrega probatòria ja és de l’empresa.
Víctor CANALDA
Advocat a Canalda Advocats
Professor màster advocacia UOC
