“Per a la nostra estructura de país ja ens convé disposar de cinc o sis festivals de referència repartits pel territori. Això fa que la centralitat cultural catalana estigui distribuïda i Reus és una capital, del circ específicament, però també en altres coses”. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, donava d’aquesta manera el tret de sortida políticament correcte a un dels festivals més heterodoxes i sorprenents existents a Catalunya, el Trapezi.
Acompanyat de l’alcalde, Carles Pellicer (que ha incidit en el concepte de “capital cultural” de Reus i l’ha vinculat al nou centre d’art i del circ de la ciutat), i el director artístic, Jordi Gaspart, Mascarell ha destacat la creativitat, la capacitat d’atracció de nou públic per aquesta art escènica que semblava de color sèpia i que ha sabut reinventar-se, el suport de les administracions públiques “amb polítiques de continuïtat i amb cooperació entre institucions”, i la internacionalització d’un event d’aquestes característiques. “Ens convé que la nostra gent pugui sortir i relacionar-se amb el públic foraster” arran dels contactes i la promoció que es puguin arribar a concretar gràcies a aquesta aposta.
El model del Trapezi versus el dels consorcis
El conseller ha contraposat aquest model amb el que suposava la pervivència de consorcis com el del Fortuny. “El Trapezi funciona a través d’una aportació econòmica molt important per part de la Generalitat” vinculat a l’interès per obrir-se a “mercats estratègics”. Pel que fa als consorcis, “el nostre plantejament és que han d’estar en mans de les ciutats, No pot ser que a Catalunya hi haguèssin una dotzena de consorcis en mans de la Generalitat i a més amb la presidència honorífica del conseller. No s’han de dirigir els teatres de Reus, Manresa o Tàrrega des de la Generalitat. L’actual plantejament funciona molt bé, la Generalitat està al costat de la programació. La nostra intenció és mantenir-ho així. És una manera d’interpretar millor els recursos”.