REDACCIÓ
La Clandestina actua aquest divendres a Reus. Arriben amb força i il·lusió i determinats a reivindicar viure de forma intensa i de forma desacomplexada. Tots els moments s’han de viure intensament i cada instant ha de ser viscut amb passió. Això mateix és el que ens proposa el grup amb el seu disc ‘La força d’un instant’ que serà presentat a Lo Submarino de Reus.
Quin és l’últim viatge clandestí que heu fet?
La costa Brava, últim destí que vam viatjar, i a més en companyia dos del grup. Allà vam escriure bastants idees, i vam crear un parell de cançons de les quals hi ha al disc.
Reivindiqueu l’altra cara del món de la nit…
Sí, clarament. Volem reivindicar tots aquells moments que passen entre multitud i festa, sobretot. Les nits que amaguen moments íntims i sovint clandestins entre dues persones o més, i que agafen un pes emocional fort a les nostres vides. Moltes vegades som capaços, a les nits, de fer coses que durant el dia no ens atrevim a fer, o a viure-les amb una màgia que no vivim durant el dia.
De quines formacions veniu i on us agradaria arribar amb la Força d’un instant?
Venim principalment de dues formacions: Papagayo i Relamidos. No obstant això, només 3 de la banda venim de formacions anteriors.
Mai saps cap on et portarà un projecte, simplement ens agradaria que ens portés a viure experiències, a fer ruta, conèixer gent, compartir tot això que fem, i si tot això pot ser trepitjant escenaris i fer-ho al costat de bandes que seguim i admirem, no podem demanar més. Ja està anant millor del que esperàvem, i amb això estem molt contents. Hem de ser conscients que hem sortit del no res.
Col·laboracions de luxe en aquesta primera entrega. Ens feu 5 cèntims?
Totes les col·laboracions són de luxe. Sí que és veritat que en destaquen dues, pel ressò social que tenen. La primera la del Joan Garriga, músic al qual admirem en molts vessants, i el qual és un plaer tenir-lo en aquest àlbum. Som coneixedors que va haver de trobar el temps d’on no el tenia per col·laborar i li estem molt agraïts.
I la segona, l’Oski Jah, cantant de Zulu 9.30. Hem estat fans de Zulu molts anys, i no només ha col·laborat sinó que ha estat el productor d’aquest àlbum. Una peça clau que ens ha ajudat a vestir les cançons per aquest primer treball. Ha estat genial poder treballar amb ell, i l’estima que li hem agafat és incalculable. És de la casa.
Què us ha quedat pendent d’incloure en aquest primer treball?
Poc ens ha quedat. Volíem fer un primer àlbum molt orgànic, però a la vegada amb molts petits detalls, i estem molt contents del resultat. Potser ens havia agradat incloure algun puntet més electrònic com a detall, o poder treballar les mescles amb més temps. No obstant n’estem orgullosos de la feina feta. Ara sempre la faries diferent.
Estreneu a Reus, a l’estiu viatgeu per bona part del territori català i torneu al setembre. Com canviarà el vostre directe?
La intenció és que no canviï excessivament. No tenim tants bolos com per tenir la necessitat d’anar-lo canviant per oferir espectacles diferents per motius de proximitat entre poblacions. L’anirem canviant segurament les primeres dates, per veure què funciona i què no, però el concebem com un espectacle, i com a tal intentarem mantenir-lo i defensar-lo.
Què és realment La Clandestina?
La Clandestina és un punt de trobada, i sobretot d’entesa entre tots els membres. Parlem i cantem de tot allò que ens sentim còmodes col·lectivament. Coincidim molt en causes socials, de medi ambient i de justícia, però potser no tant a nivell polític. No som extrems diferents, però els vivim de maneres diverses. Així que ningú se n’amaga en els seus espais personals, però aquest espai comú volem explotar altres coses. És cert que tot i coincidir molt en alguns temes com deia, ha quedat un disc potser poc reivindicatiu socialment, però per contra hi reivindiquem molt conèixer-se a un mateix, les relacions personals que tenim, viure-les sense complexos ni vergonya. Aprendre d’allò que ens passa, posar actitud a la vida, i arriscar. Mantenir-nos vius. Moltes vegades sortim a defensar causes “externes” i en tenim moltes internes per defensar i treballar-les.
Propera parada en aquest camí que ara comença?
Propera parada Lo Submarino de Reus, a presentar àlbum, projecte i a encomanar i a dir tot el que encara ens queda dins.
Videoclip rodat a casa, penseu fer un pas diferent de cara properes entregues o voleu reivindicar el paper del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?
Tenim intencions d’experimentar bastant en l’àmbit de videoclips. Sí els escenaris seran casa nostra, no ho sabem encara, però ens agrada el món audiovisual i alguns som bastants cinèfils.
El titular per a aquesta entrevista…
La Clandestina, un crit a viure amb intensitat i sense complexos.
REDACCIÓ
