EXCLUSIVA: EL CONTRACTE ESTIPULAVA QUE L’AJUNTAMENT NO GASTARIA UN SOL EURO AMB EL PÀRQUING JAUME I

L’empresa Sistemes Alem SL. es va presentar al concurs sense acreditar la seva solvència econòmica, un precepte exigible en la clàusula 16,3. c.

Sobre el Pàrquing Jaume I s’ha escrit molta tinta i se n’ha parlat molt. Tot i així hi ha molts interrogants que no acaben de trobar les respostes i molts dubtes que, malgrat que ja hagin passat uns anys, encara no troben explicacions.

Només se sap, a ‘groso modo’, que allò que hauria de ser un aparcament intel·ligent es va convertir en un pou (sense fons) capaç d’hipotecar. Res està clar en aquest projecte megalòman del mandat de l’exalcalde Joan Miquel Nadal.

La milionària i polèmica ‘nadalada‘ ha acabat, com no podria ser d’una altra manera, als jutjats. S’intenta ara investigar qui van ser els responsables d’haver permès el desgavell econòmic, qui es va beneficiar i per què es va arribar a aquest extrem.

L’escàndol s’arrossega pels jutjats com si visqués un coma profund. Fa molt que no respira. A molts, potser, els interessa que es mori abans que es pugui esclarir res. Ningú és capaç de justificar perquè l’Ajuntament de Tarragona va enterrar milions d’euros en un pàrquing que està, a hora d’ara, sent objecte d’un concurs d’idees per deixar de ser un cau.

Actuació contrària al contracte
Fonts judicials intenten esbrinar el motiu que dugué el consistori a gastar gairebé 40 milions d’euros quan, en la clàusula 1.7 del contracte (al qual hi ha tingut accés aquest digital), es va estipular, que “(…) l’Ajuntament no participarà en cap forma en el finançament de les obres, ni assegurarà al concessionari una recaptació o rendiment mínim, ni atorgarà a l’adjudicatari subvenció de cap classe (…)”. Malgrat l’estipulat en l’esmentada clàusula, la realitat ha acabat sent exactament la contrària. A demès, en el punt 1.6 del contracte es deixa clar que “(…) la concessió no produeix obligació de pagament a càrrec de l’administració municipal (…)”. També se subratlla que “(…)l’Ajuntament de Tarragona no té ni està obligat a tenir crèdit pressupostari disponible de cap classe per a aquesta finalitat (…)”.

UTE no va ser constituïda
Basant-se en aquest clausulat del concurs i la publicació del DOGC, s’indaga perquè l’ajuntament, aleshores presidit pel convergent Joan Miquel Nadal, va adjudicar l’obra a una UTE que no va arribar a ser constituïda i que de la mateixa en formi part una empresa municipal (Aparcaments Municipals de Tarragona) quan es manifesta clarament que la construcció i explotació del Pàrquing Jaume I seria en règim privat.

S’investiga tanmateix per què les dues empreses es presenten al concurs sense haver constituït la UTE i que ni la una ni l’altra estiguin inscrites en el Registre Mercantil.

També es qüestiona com és que l’empresa Aparcaments Municipals de Tarragona SA es presenta al concurs sense disposar de l’escriptura de poders ni haver pagat la taxa de 3.600 pessetes.

La justícia pretén trobar les respostes que van conduir a què el que hauria de ser el pàrquing intel·ligent de la ciutat acabés engrossint la llista de les vergonyes de Tarragona.