REDACCIÓ
La vida és com un riu que travessa paratges diferents. L’aigua es manté, però la llera és variable, a vegades ampla, altres vegades estreta, a vegades plana, amb pendents en altres, recta o sinuosa, i l’aigua ha de superar els obstacles que se li interposen.
Així és el matrimoni, com qualsevol vocació a la vida. El papa Francesc, a l’exhortació apostòlica Amoris lætitia, es refereix als matrimonis i esmenta la crisi dels començaments, quan cal aprendre a compatibilitzar les diferències: la del primer fill, que requereix nous desafiaments emocionals; la de l’adolescència d’aquest fill, que a vegades desestabilitza els pares; la del «niu buit», i després la vellesa, que obliga els cònjuges a mirar-se novament.
A aquesta successió de la vida, cal afegir-hi contratemps, dificultats de salut, econòmiques i laborals, espirituals… que s’han de resoldre mitjançant el suport mutu, la comprensió, el perdó i la reconciliació si calen.
L’Església és al costat dels qui pateixen aquestes crisis i intenta ajudar-los quan les incomprensions o el distanciament semblen convidar-los —en el marc de la cultura de la provisionalitat en què vivim— a trencar el vincle que els va unir de per vida en una decisió lliure presa a l’inici. L’oració i un bon consell d’altres persones poden ser determinants per a salvaguardar un matrimoni en crisi.
Al costat d’aquestes situacions, el Papa reclama més proximitat envers altres realitats que l’Exhortació apostòlica en diu situacions irregulars. És el cas de cristians que només contrauen matrimoni civil, o que es limiten a viure en parella, moltes vegades «no per rebuig exprés a la unió sacramental, sinó per situacions culturals o contingents».
Assenyala el document que també en aquests casos «podran ser valorats aquells signes d’amor que d’alguna manera reflecteixen l’amor de Déu», afrontant aquestes conductes de manera constructiva, «intentant transformar-les en oportunitats de camí cap a la plenitud del matrimoni i de la família a la llum de l’Evangeli».
Entre marginar i reintegrar, l’elecció és clara. És la que té per model Jesucrist en la seva conversa amb la samaritana. A partir d’una situació concreta, sense deixar d’anomenar mal al mal i bé al bé, l’actitud d’acollida és la que, amb ajuda de l’Esperit Sant, els portarà a la plenitud de l’amor, i llavors veuran que la felicitat que buscaven té un nom: Jesucrist, que no s’interposa en l’amor humà, sinó que el beneeix i l’exalta.
† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
