REDACCIÓ
Les persones de cada generació tenen assumit que un moment decisiu de la seva vida ha estat el seu pas per l’escola, l’institut i, si és el cas, la universitat.
Però no tots han tingut aquesta sort. Segons un informe del Banc Mundial hi ha al món 57 milions de nens que mai no van a l’escola, entre ells la meitat dels que viuen a l’Àfrica negra. En alguns casos, com a la República Democràtica del Congo, no hi van per trobar-se en zones de conflicte.
El contrast és evident amb altres parts del món. Prenguem com a exemple Finlàndia, que diversos índexs col·loquen com el país amb la millor educació del món. Allí no sols es garanteix l’assistència als col·legis, sinó que s’implanten innovacions per a millorar el rendiment escolar, com eliminar parets de les aules, celebrar classes en la naturalesa, en un museu o en una empresa.
El primer objectiu ha de ser garantir el dret a l’educació per a totes les societats. Oferir les instal·lacions materials adients, el professorat convenient i els mètodes apropiats. Això és el que importa, molt més que la distinció entre la titularitat dels centres, sigui pública o concertada. En aquest aspecte, la meva experiència és que la titularitat dels centres educatius no determina forçosament la qualitat educativa.
A l’inici de curs hem de recordar que la prioritat en l’educació la tenen els pares. Són ells els que tenen la major responsabilitat sobre els fills i no poden desistir-ne. Cert és també que necessiten delegar la instrucció en els professors i confiar en les autoritats educatives, però sempre que no contradiguin els drets paterns, com triar el centre d’acord amb els valors en els quals desitgin que siguin educats els seus fills.
Els valors són els que faran dels nens persones amb principis que els ajudaran a ser feliços en les seves vides. La instrucció pura i simple podran obtenir-la de diverses maneres i d’acord amb l’aprofitament de modernes tecnologies —avui es parla del «professor Google»—, però el que no trobaran són aquests valors de comportament, d’educació en el sentit més noble de la paraula. En aquest aspecte, els deixebles de les classes peripatètiques de Sòcrates no tindrien res a envejar als del segle XXI.
En un món on la informació flueix imparable, la formació de l’opinió i els models de comportament són el més necessari. La sinceritat, l’honestedat, la veracitat, la solidaritat, la humilitat, la laboriositat, la simpatia… han de ser objectius principals que els pares volen per als seus fills. Que el començament del nou curs sigui positiu en aquest aspecte tan essencial per a les famílies i per a una societat millor.
† Jaume PUJOL
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
