Les dades més recents ens diuen que el 2017 hi ha un descens gairebé del 6 % del volum de la producció agrària a Catalunya; això fa preveure una nova reducció de la renda agrària, la qual ha caigut més d’un 19% en termes corrents del 2001 al 2016. No és un bon punt de partida per parlar de la importància del sector agrari en l’economia del país. Però el cert és que ens posa al davant una contradicció: el sector agroalimentari, a banda de la construcció, és el primer sector de l’economia catalana, representa 3,7% del PIB, és el segon clúster agroalimentari d’Europa i el tercer més exportador de Catalunya amb un 14,8% del total; però, en canvi, la base d’aquest sector, la pagesia, no té equiparat el nivell de vida al de la resta de ciutadans.

La causa d’aquesta contradicció és la desprotecció de la pagesia. La distribució comercial i la agroindústria més concentrada han conduït a unes relacions molt desequilibrades a la cadena alimentària i a abusos i competències deslleials no perseguides. Fa temps que els preus pagats per les nostres produccions no tenen una correlació amb el preu pagat pels consumidors. La Unió Europea fa 10 anys que debat aquesta problemàtica però la Política Agrícola Comuna (PAC) no ha aconseguit reforçar els productors als mercats o a les llotges i les normes de competència no s’han fet complir o ho han estat ineficients.

La contradicció és fa més evident si mirem allò que representa el professional agrari per a la societat i allò que n’esperen els catalans: aliments de proximitat que siguin garantia de qualitat.

Aquesta proximitat també és garantia d’un consum més sostenible i, alhora, la capacitat d’incidir en una producció alimentària que té cura del medi ambient, perquè amb l’activitat agrícola, ramadera i forestal reforcem l’economia de les diverses comarques i mantenim endreçat el territori.

Avui, encara més, la crisi ambiental del segle XXI demana equilibri i Catalunya, per exemple, no té dèficit comercial alimentari: el valor del que importa és inferior al valor del que exporta. Tot plegat gràcies a aquest sector agroalimentari, apuntalat per l’activitat de la pagesia. Una pagesia que contribueix aquest equilibri sovint amb a precari i amb un greuge comparatiu: mentre el percentatge de la mitjana dels ajuts de la PAC a la UE és del 32% respecte la renda agrària, a Catalunya aquest percentatge no arriba al 18%. Tant dins de la UE com fora veiem que els països més avançats destinen percentatge alts del suport públic a l’agricultura.

Hem de treballar en polítiques que millorin la vida de les persones que treballen al camp. Per fer-ho possible, hem de trobar la complicitat de la societat amb els productors agraris. És en aquest sentit, que Unió de Pagesos, un any després de la Marxa Pagesa, torna a Barcelona per elevar el debat agrari a debat de país. Així, divendres 16 i dissabte 17 de febrer, celebrem les jornades ‘Pagesia i País’ per explicar el sector agrari des de l’economia, l’alimentació i la sostenibilitat. Per explicar que una aposta per la pagesia, a casa nostra, és en benefici del conjunt de la ciutadania.

Joan CABALL
Coordinador nacional d’Unió de Pagesos

 

Categories: OPINIO

Leave a Reply