REDACCIÓEl jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha demanat a la Guàrdia Civil que l’informi de “els diferents actes d’agressió, danys, així com els de greu resistència o intimidació” ocorreguts a Catalunya en les vagues generals convocades el 3 d’octubre i el 8 de novembre.
En una providència, el magistrat que investiga el procés d’independència català reclama a aquest cos que li comuniqui en un informe, “de manera individualitzada i seqüencial”, els actes violents que es van registrar “en ocasió del procés secessionista” en diversos dies clau i també la participació en els fets de les persones imputades al Suprem.
Inclou en la seva petició el 20 i 21 de setembre, quan es va produir el setge a la Conselleria d’Economia amb ocasió del seu registre judicial, i l’1 d’octubre, la jornada del referèndum il·legal, però també introdueix, per primera vegada, els dies 3 d’octubre i 8 de novembre.
La jornada de vaga general del 3 d’octubre en protesta per l’actuació policial en l’1-O va provocar fins a mig centenar de talls de carretera q
ue van col·lapsar la xarxa viària i va tenir un gran seguiment en el sector educatiu, on es van tancar universitats, col·legis i instituts.
A part de la manifestació principal de Barcelona, també hi va haver concentracions davant alguns dels principals edificis públics, la seu del PP i a les portes de la Prefectura de la Policia Nacional a la ciutat comtal.
A la segona vaga general del 8 de novembre, en reacció a l’empresonament dels “Jordis” i els exconsellers, els principals incidents es van produir a les artèries viàries de Catalunya amb fins a 70 talls de carreteres en les hores de major afluència de trànsit, com l’AP-7, on els Mossos van haver de desallotjar un centenar de manifestants.
A més, diversos manifestants, majoritàriament estudiants, van aconseguir obstaculitzar les vies de l’AVE a l’estació de Sants durant cinc hores i un altre grup va fer el mateix a l’estació de l’AVE a Girona, on a més es va tancar l’accés viari a l’aeroport d’aquesta localitat , el que va generar nombrosos retards.
Segons el jutge, l’informe “ha de recollir, per a cada un dels episodis violents” una sèrie de dades, com “la descripció bàsica del que va passar i de la seva transcendència” i “la identificació de l’agent policial que estigués al comandament de la dotació policial que es mobilitzés per afrontar l’incident “.
També una relació dels serveis afectats o avaluació de la repercussió de l’incident, fotografies i vídeos que reflecteixin els fets concrets i, si s’escau, “identificació dels agents que poguessin resultar lesionats, amb documentació mèdica acreditativa de les lesions”.
Si s’haguessin produït danys “particulars, urbans o relatius a la dotació policial” també s’hauran de detallar, amb la seva documents acreditatius dels mateixos i el seu import.
Finalment, demana a la Guàrdia Civil que concreti la participació en aquests fets dels imputats en el Suprem (13 exconsellers del Govern cessat i Carles Puigdemont, 6 membres de la Mesa del Parlament i els líders d’ANC i Òmnium) i de les persones que formaven part del “comitè estratègic” que es reflecteix en el document EnfoCat.
En concret, reclama als agents que descriguin el “posicionament d’elogi, tolerància o rebuig que hagin pogut mantenir” aquestes persones sobre cadascun dels fets violents i que ho recolzin amb suports de vídeo, àudio foto o informacions periodístiques.
La seva participació pot plasmar, diu el jutge, tant “per la seva presència al lloc dels fets, com per declaracions prèvies o posteriors que facin referència als fets concrets”.
REDACCIÓ
