LA ‘INFANTA ELENA’ ES FA ESTIMAR ENTRE ELS TARRAGONINS

Una de  les quatre patrulleres de la mateixa classe de les que disposa l’Armada espanyola, l’anomenada ‘Infanta Elena’, ha obert aquest dijous les seves portes aprofitant que està atracada al Moll de Llevant. Visita guiada per a tots aquells amb ganes de saciar la seva curiositat, respostes sinceres, i convenciment que la tripulació està preparada per dur a terme unes tasques que abasten des del patrullatge de l’Estret de Gibraltar en compliment dels compromisos amb l’OTAN i l’ONU, fins al rescat de pateres, lluita contra les drogues i tasques de vigilància sota mandat internacional en llocs tant apartats com Somàlia, en lluita contra la pirateria.

Infradotats (“hauríem de ser cent però ara com ara som noranta tripulants”) però sense que suposi cap risc operatiu, les retallades econòmiques es fan notar també en aquest vaixell, que es veu obligat a compartir el GPS del que hauria estar dotat amb la seva germana, ‘Infanta Cristina’, que a hores d’ara es troba precisament en missió a Somàlia. El pas del temps es nota en un vaixell de 80 metres d’eslora i construït per Navaltia que data dels anys vuitanta del segle passat, i que va ser repintat el dia abans de l’apertura al públic sense poder amagar les zones rovellades.

Més enllà del material, però, l’amabilitat de la tripulació genera empatia. Amb base a Cartagena i amb una responsabilitat que es mereix millor tracte material (el visor nocturn dels infants de marina es fixa al cas gràcies a unes guies de les de cortines, “el material és espanyol i ens cal saber improvisar”), el recorregut ajuda a entendre la dificultat d’una professió d’alt risc. “Tots nosaltres estem

preparats en tasques d’extinció d’incendis i primers auxilis, a banda de la nostra especialització concreta”, assegura el responsable de la visita, mentre assenyalava els míssils ‘harpoon’ dels que està equipat la nau (capaços de seguir l’objectiu a un metre d’alçada sobre l’aigua per evitar la detecció del radar) i un armament que combina el canó de 76 mm de tir ràpid amb algunes velles conegudes de la Segona Guerra Mundial, com les ametralladores de 12,7 milímetres nordamericanes i el canó de tir ràpid antiaeri de 20 mm Oerlikon, suís d’origen però que va formar part de l’arsenal de l’exèrcit alemany. L’arsenal està en estat alerta a l’entrada i sortida dels ports, perquè l’estat d’alarma existent a Espanya per l’amenaça islamista obliga a extremar precaucions en punts on un atac seria més fàcil.

“Cada cop hi ha menys mariners que provenen d’una tradició familiar de servei a l’Armada”, afirma un tripulant. “Ara es veu això com una professió més, i de fet hi han jerarquies com en qualsevol altre empresa”, afegeix mentre mira amb enveja els companys que tenen el dia lliure i baixen vestits de paisà per veure si poden fer l’amor i no la guerra.

J.S.