Molta difusió, poca participació. Aquest és el resum d’una vaga anunciada i promoguda des de fa molts dies pel sindicat minoritari a PortAventura, la UGT.
La vaga no ha arribat a cobrir les expectatives. Davant l’entrada de cotxes del parc si han aplegat poc més de 160 de persones, entre elles, moltes cares conegudes del panorama polític local i nacional. Totes elles, això sí, molt indignades i solidàries amb la ‘causa’.
Les protestes no han paralitzat l’activitat de Port Aventura. En absolut. Les previsions dels sindicalistes no s’han complert. Si fem un exercici de memòria, des de la UGT es va afirmar, fa cosa d’un parell de dies, que “el dissabte no serà un dia normal” i van demanar disculpes als clients perquè no podrien gaudir de les atraccions del parc, com a mínim en unes hores. D’això res de res. Només s’ha alentit el trànsit a l’entrada de vehicles de PortAventura.
Cap a quarts de dotze del migdia, les instal·lacions del parc funcionaven a ple rendiment, les cues que hi havia a les taquilles eren les normals per un dissabte calorós de juliol.
Fent un tomb pel parc, no es respirava ambient ‘reivindicatiu’, tot fluïa amb normalitat, totes les atraccions funcionaven sense cap tipus d’entrebanc ni demora i no hi havia ni cua. Que ja és estrany. A aquesta hora, segons fonts del parc, el 99% de la plantilla ja s’havia incorporat als seus llocs de treball.
La clientela, amb la qual ha tingut l’oportunitat de parlar aquest diari, ha comentat que ignorava que avui hi hagués qualsevol tipus de protesta i que no sabia de què “anava aquesta història”. D’altres tot i no ser-ne conscients, han comentat que “si es queixen deu ser per alguna cosa” i alhora que no els ha importat que l’entrada al parc, amb el vehicle, hagués estat un pèl complicada.
Els més exigents han remarcat que “si no podem gaudir d’un bon dia a PortAventura presentarem queixes i que ens tornin els diners”. Sembla ser que això no serà necessari.
Els sindicalistes han amenaçat que si la situació no canviam i no s’asseuen a negociar les condicions laborals, tornaran a la trinxera i emprendran noves accions i que “es prepari el parc perquè es poden enfrontar a cinc anys de conflictes”. Si aquestes tenen tant d’èxit com avui…
Jonathan OCA // Salou
jonathan@larepublicacheca.com
0 comments
Paco Candela
5 Juliol, 2015 at 10:34 am
la diferencia fundamental es que en la primera huelga habia un lider sindical con huevos y que sabia lo que se hacia como el rigau. Ahora solo veo un payaso. No tienen ni puta idea de como se hace sindiclaismo de lucha. despues de 7 años chupando del bote de su protector alvarez, cuantas asambleas de empresa ha estado Salvador? Pero si los que estuvimos con el sabemos que el rigau estaba mucho mas en la calle y en las empresas que en el despacho o las ruendas de prensa. tenia un equipo cojonudo. el de ahora tiene dos compinches. El rigau sabia lo que era un sindicato socialista, el de ahora no sabemos ni lo que es.