REDACCIÓ
Luis Gonzalo Segura va estar 13 anys al servei de la pàtria com a tinent de l’Exèrcit de Terra. No obstant això, va ser expedientat i va haver de penjar l’uniforme després que l’obliguessin a marxar. El motiu? El 2014 “vaig descobrir i difondre privilegis i fets corruptius dins de la institució”, ens explica l’ex comandament militar que va negar-se a participar en un atac contra Catalunya. Abans que l’expulsessin va passar un infern. Va fer vaga de fam fins a ser hospitalitzat. És autor de dos llibres
El van arrestar quan va manifestar públicament que mai no participaria en una intervenció militar contra Catalunya. “La qüestió independentista travessa un moment complicat i moltes associacions militars defensaven una intervenció armada a Catalunya. Algunes van declarar l’estat de guerra, però les justificacions no hi havia per on agafar-les”.
I això mateix ho va fer saber quan li van preguntar. “Els vaig dir que em semblava un despropòsit i una aberració.
Tenia clar que no m’havia fet militar per a això”, ens comenta, assegurant que “tenia clar que mai no acataria un ordre d’aquest tipus”. Només per emetre la seva oposició, el van arrestar 60 dies. No obstant això, la seva detenció no va merèixer l’atenció mediàtica, sobretot als mitjans madrilenys.
Sí al referèndum
Gonzalo Segura defensa la realització d’un referèndum, donant així l’oportunitat perquè els catalans puguin decidir el seu futur. És un “instrument bàsic i democràtic”, assevera l’exmilitar, recordant que el millor sistema democràtic és aquell que preveu la participació de la ciutadania.
“Les fórmules del passat no funcionen. Les coses han evolucionat. És obvi que Espanya pot tornar a bombardejar Barcelona per marcar terreny, però estic convençut que no funcionarà. Què s’aconseguirà? Posposar el problema?”
En la seva opinió, el govern central hauria de ser “més intel·ligent” i plantejar una “veritable opció”, la qual sigui eficaç a l’hora d’aconseguir que Catalunya es trobi a gust i vulgui asseure’s a negociar i, si s’escau, votar. L’executiu de Mariano Rajoy hauria de fer els possibles per crear mecanismes de participació que condueixin a una “estabilitat” social i fins i tot política.
“S’hauria d’evitar fomentar estratègies de desgast i de fractura social. L’actual situació és insuportable i és impossible saber com acabarà”. La sortida passa, segons l’extinent, per la convocatòria d’un referèndum i que l’estat faci campanya contra el NO.
“És una ximpleria prohibir que els catalans s’expressin i decideixen sobre el seu futur”, insisteix.
El referèndum hauria de servir perquè s’esclarís posicions i després de conèixer el resultat no permetre que es “torni a votar fins a una generació”, però òbviament “això passa per un acord”.
El referèndum, segons l’exmilitar, té raó de ser perquè, fins a la data, “les coses no s’han fet bé”. S’ha judicialitzat un assumpte que era essencialment polític.
Abolir la monarquia
Luis Gonzalo Segura entén que la solució a hores d’ara és difícil i força complicada perquè “Madrid és la caverna del sistema” i en el cas de la independència de Catalunya ho està fent força malament.
Després de remarcar que la consulta popular no hauria de ser cap problema, l’exmilitar deixa clar que si Catalunya arriba a ser un estat propi i s’aconsegueix abolir la monarquia i acabar amb el PP i el PSOE, “ni tinc cap problema en exiliar-me a Catalunya”, ja que és un lloc que “m’encanta”. Nega que la independència de Catalunya no afectarà “per a res” els fluxos comercials ni les relacions sentimentals. “Serà com Portugal. La independència no debilitarà ni Catalunya ni Espanya”, opina, deixant clar que “tots estem junts en un projecte supranacional que és Europa”. “Honestament no veig cap. Un estat de 7 milions és viable”.
Ara mateix, i davant l’encallament de la situació i “quan hi ha un 47% de ciutadans que volen sortir d’Espanya, cal una reflexió, un estudi real, un debat seriós i fer anàlisi” política i social. La fractura entre Catalunya i Espanya només es pot resoldre “amb sentit comú i seny”.
Autoritat
Gonzalo Segura entén que hi ha motius perquè els catalans se sentin menyspreats pel govern central. Hi ha prou arguments educatius, econòmics, culturals i fiscals que alimenten i accentuen la fissura.
“El primer error és que Espanya estigui supeditada al castellà i no aposti molt més per les llengües cooficials. Es demana que a Catalunya sigui trilingüe i després a Espanya no es fa res perquè es conegui la literatura catalana o la seva història. Això es pot extrapolar a Euskadi o a Galícia”.
“El problema – sustenta – és que s’estan fixant unes bases des de l’autoritat i no des de la raó i el coneixement. Així és impossible que Espanya funcioni. El secret implica fer que tots els espanyols se sentin iguals independentment del lloc d’origen”.
En la seva opinió, “si un català va a Espanya i ningú l’entén quan parla és normal que no se senti espanyol”.
Luis Gonzalo escriu actualment al diari Publico i explica “històries” i punts de vista al seu blog.
REDACCIÓ
