NOMÉS QUEDEN HORES PER CONÈIXER QUI GUANYA LA CURSA PER QUEDAR-SE EL PORT ESPORTIU…

Només queden hores per conèixer quin és el nou rumb que pren el Port Esportiu de Tarragona. O bé passa a mans d’un grup inversor britànic a través de la seva filial espanyola MSS, o bé acaba sent pilotat pel Reial Club Nàutic, l’únic dels quatre components de l’accionariat de la societat concessionària de l’espai, Nàutic Tarragona SA, que ha decidit no vendre.

L’oferta del primer té com a data límit aquest cap de setmana, com també el dret d’adquisició preferent de l’entitat presidida per Manel Cremades, que va fer públic en els darrers dies la seva intenció d’executar-lo. En essència, es tracta d’una opció prioritària de compra de les accions de qualsevol membre de la societat que hagi manifestat per escrit la seva disposició a vendre els seus títols davant d’una oferta d’un inversor extern.

La proposta del fons d’inversió exigeix com a condició fer-se amb el 66% del paquet accionarial de la societat. Tres dels accionistes ja han acceptat vendre i compleixen el requisit exigit, fins a sumar el 66,6%: Jesús Martín (25%), Hormipresa (6,6%) i Autoritat Portuària (35%). L’ens presidit per Josep Andreu és una de les claus en aquest moviment per dues raons. La primera, perquè fa dos anys Ports de l’Estat va enviar instruccions de desprendre’s de totes les participacions en entitats privades. I la segona, perquè la seva condició d’administració pública obliga a taxar el preu mínim de l’acció, que ha quedat fixat finalment en 21,66 euros.

Ara bé, l’existència de dret de compra preferent ha acabat donant la iniciativa al quart membre de la societat. Decidit a no vendre i amb el 30,6% de les accions, el Reial Club Nàutic estava disposat a reunir al voltant de 108.0000 euros per fer-ho efectiu abans de dilluns. Aquest divendres a la tarda no hi havia constància oficial de si l’entitat havia complert l’objectiu, encara que persones vinculades a l’operació afirmaven que existien certificacions “verbals” en el sentit que podria haver-ho aconseguit.

Pendents de com es desvetlla la incògnita, Andreu assegurava en conversa telefònica amb aquest diari que “l’opció del Reial Club Nàutic d’exercir el seu dret preferent de compra és legítim. Pel que fa a l’altre projecte, representants del fons d’inversió ens van venir a veure per explicar-nos les seves intencions. No ens van donar garanties -precisa el president de l’Autoritat Portuària-, sinó que ens van exposar les seves idees. Ens van dir que no estaven interessats a interferir en les actuacions del Reial Club Nàutic ni dels amarristes, però que sí estaven decidits a intervenir en la part immobiliària del Port. Era la part de la qual es consideraven experts”.

Un hotel en perspectiva
Andreu reconeix que el disseny “ens va sembla molt bo perquè respectava tant els interessos del Reial Club, dels amarristes i dels responsables dels locals. Cal donar-li un tomb al Port”, afegia recordant que “s’ha pogut arribar aquí gràcies a un esforç de sanejament molt dur dut a terme en els darrers tres anys”.

En aquest sentit remarcava la voluntat de col·laborar en una de les inversions insígnia prevista pel grup inversor, la construcció d’un hotel que completaria la reordenació urbana que volen dur a terme a l’espai en la línia de creació d’un centre comercial i d’oci a semblança del Maremagnum. “L’actual legislació prohibeix l’edificació d’hotels en espais portuaris, però permet excepcions sota autorització del consell de ministres -recorda Andreu-. I si bé la tramitació que requereix és complexe, no hi ha dubte que és possible. Només cal tenir present l’Hotel Vela aixecat al Port de Barcelona”, comenta Andreu.

J.S.