REDACCIÓ
El ball de xifres que ocasionen les manifestacions em desperten curiositat i arriben, fins i tot, a divertir-me. Al meu cercle d’amistats, abans de les concentracions, ja solem fer travesses sobre la xifra de la policia, dels organitzadors i de la part opositora. No solem equivocar-nos massa, sobretot perquè algun sempre acaba fent el ‘pena’. Tal i com succeeix amb les versions oficials.
Independentment si m’agrada més o menys o si estic a favor o en contra de la politització i apropiació (partidària) indeguda de la ‘Diada de Catalunya’, hem de reconèixer que els catalans han tornat a batre rècords a l’omplir, pacíficament, la Meridiana. La policia barcelonina xifra en 1.400 mil persones, mentre que la representació del govern espanyol a Barcelona no passa dels 550 mil manifestants.
Qui té la raó? Els pro independència estan satisfets amb els números de la guàrdia urbana i desacrediten la representant de Rajoy. Als contraris al procés sobiranista els hi passarà exactament el contrari. Sort que el poble té ulls i que hi ha mitjans (mínimament imparcials) que ens permeten treure’n conclusions. Més que parlar del ball de xifres i barallar-se per veure qui la més gran, els polítics s’haurien d’ocupar i preocupar amb el motiu de la concentració i saber analitzar el tipus de persones que han sortit al carrer.
Em sembla una manca de respecte abismal que Mariano Rajoy i el seu govern intentin restar importància a la ‘Via Lliure’ i ridiculitzar les seves inquietuds. La negativa com a resposta sistemàtica i el fer-se el suec no és una bona estratègia política. La solució passa, òbviament, pel diàleg i per acostar posicions. Cap país pot aguantar, massa temps, el cabreig d’un milió i mig de persones.
Les fractures poden esdevenir irreversibles i de conseqüències incalculables. L’immobilisme de Rajoy i els atacs constants contra Catalunya o els seus dirigents no fan res més que agitar l’estelada i crispar, encara més, les relacions entre catalans i espanyols. Els polítics que no entenguin que cal seure i dialogar i cercar una solució convincent i satisfactòria per a ambdues bandes haurien de plegar, perquè no han entès res de res.
És cert que hi ha molts dubtes i incerteses en el procés sobiranista, però s’estan quedant petites davant la incompetència i la manca de diàleg d’un govern que només es dedica a instrumentalitzar un tribunal que té tots els números per convertir-se en el Tribunal (IN)Constitucional. Què cal que passi perquè Rajoy no es refugiï darrere del plasma i escolti les inquietuds reals del poble català?
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
0 comments
jaja
16 Setembre, 2015 at 10:29 am
una opinion totalmente separatista