REDACCIÓ
Potser no sóc la persona més adequada per parlar de la Setmana Santa i molt menys de les seves activitats populars complementàries. No les entenc i no m’acaben de fer el pes. Són tradicions i creences que em susciten opinions enfrontades. Però, deixant de banda els ancestralismes i les devocions, he de confessar que estic radicalment contra el «postureig» d’una setmana que de santa en comença a tenir ben poc.
Es tracta de les conseqüències de deixar que els polítics s’infiltrin i utilitzin la setmana de la penitència amb rèdits electoralistes. Em sembla bé que el poder polític i els VIP facin acte de presència als seguicis, però no em sembla ni adequat ni respectuós que es converteixin les processons en un photocall o en una passarel·la de les vanitats. En aquestes «aparicions públiques» sembla primar més el morbo de deixar-te veure i que et vegin degudament «ornamentat» que no la fe.
En el fons, no es tracta de posar de manifest les creences religioses sinó de convertir-les en cultura popular i en una fira on es va a lluir vestit i mantellina. De fet, moltes de les persones que porten els passos fa anys que no escolten una missa amb oïdes de catòlic i practicant.
Des de la benedicció de la palma a la darrera processó, els polítics –són sempre els mateixos– no perden l’oportunitat de fer-se la foto (o el selfie de rigor) i penjar-les a les xarxes socials. M’agradaria saber quan es van confessar la darrera vegada. Més d’un ens sorprendria. Hauríem de dedicar 5 minuts i repassar el Facebook i Instagram d’algunes «figures públiques» de la nostra ciutat.
Ens adonaríem de la poca fe de molta gent i de l’espectacle que ofereixen durant una desfilada on la mort i resurrecció de Jesús comença a diluir-se. És trist, per no dir penós, que hi hagi cops de colze per ocupar un lloc privilegiat en el seguici i per sortir (sense ombres) a la foto.
No sé què pensa exactament l’Arquebisbe de tot aquest paripé i desconec si s’hi pot posar remei. Però m’agradaria que es comencés a separar la religió de la política, perquè hi ha el perill que, amb el pas dels anys, aquests dos sectors es quedin sols perquè la platja i el bon temps també tenen els seus adeptes (fervorosos).
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
0 comments
Lleixà
9 Abril, 2015 at 3:00 pm
Amen.