RICOMÀ MOSTRA ELS AVALS DEL PARTIT AL SEU ESCÓ A LA DIPUTACIÓ I NO DESCARTA ACCIONS LEGALS

La lluita per un escó d’ERC a la Diputació provincial entre l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, i el portaveu del grup municipal a Tarragona, Pau Ricomà, s’ha encetat aquest dijous amb la filtració de presumptes irregularitats  i ha tingut continuïtat amb la convocatòria d’una roda de premsa que ha servit per desvetllar les tensions internes dels republicans al territori. Fins el punt que Roca podria acabar guanyant el pols encobert i deixar el seu company de partit fora de l’ens tot i tenir les benediccions de Barcelona. 

Ricomà ha deixat ben clar en la seva intervenció davant dels periodistes que “em reservo la possibilitat d’emprendre accions legals” per les acusacions llançades per Roca en el seu recurs davant la Junta Electoral d’haver falsejat signatures de regidors per convertir-los en avaladors de la seva candidatura, i ha presentat proves d’haver actuat en tot moment segons els estatuts del partit. És a dir, recolzat per la direcció comarcal i nacional d’ERC, mentre que Roca jugava amb el favor de la intercomarcal, comandada per un Pep Andreu molt qüestionat entre la militància territorial.

Sistema electoral independent dels procesos interns dels partits
Alhora ha mostrat la seva “indignació” pel fet que “un tema que encara té molt de recorregut dins dels òrgans interns del partit, amb l’existència d’un síndic per qüestions com aquestes al que es pot recórrer, s’hagi acabat judicialitzant i perjudicant la imatge tant del partit com de persones”. I ha admés que “el sistema electoral pel qual es regeix la Diputació podria donar-li l’escó a Roca” perquè funciona independentment de les decissions internes de les formacions.

El guanyador de l’escó és aquell que presenti major número d’avals dels regidors del seu partit escollits dins del Partit Judicial corresponent. Pendents de la ressolució de la Junta, Ricomà compta amb 16 i Roca amb catorze. Sumen 30 de 27 regidors totals perquè hi han quatre avals duplicats, que segons com s’acabin definint faran girar la balança cap a un o altre costat. “Ells diuen que els avals doblats són al seu favor, però podria ser també el contrari”, ha deixat anar Ricomà. “En tot cas el dramatisme s’acabaria aquí”, ha afegit amb intenció de donar una imatge conciliadora a pesar de sentir-se molest per com s’han acabat desenvolupant els esdeveniments. De fet, Ricomà ha fet costat a una de les reclamacions de Roca criticant l’actuació d’una Junta Electoral “que en cap cas hauria hagut de permetre que existissin avalas repetits. hauria d’haver obligat a clarificiar els seu posicionament”.

L’origen de l’embolic
El portaveu a Tarragona ha assegurat que tot just després de les eleccions municipals “i un cop valorats com a molt bons els resultats obtinguts a la ciutat, des del partit se’m demana o suggereix que pugui anar a la Diputació. Jo en cap moment havia pensat més enlla de ser regidor, però la proposta em fa il·lusió perquè suposa poder actuar en un marc territorial més ample”. Arribats a aquest punt, “l’executiva comarcal elabora una terna, de la que tinc l’acta, on figura el meu nom com a titular i un seguit de suplents”. Segons Ricomà, “els estatuts del partit assenyalen en el seu article 33 que els representants a organismes supranacionals seran designats per l’executiva nacional a proposta dels òrgans territorials orgànics. I el Partit Judicial de Tarragona coincideix plenament, a diferència dels altres, amb la comarca del Tarragonès. Per això l’aval havia de procedir d’aquesta organisme i així ho va entendre la direcció nacional”, ha afirmat.

Des de Barcelona s’assumeix la proposta “tal i com podeu veure en aquesta acta”. El problema, però, és que paral·lalment la intercomarcal “sense seguir les indicacions del partit” havia engegat el seu propi procés amb Roca com a candidat. La confrontació estava servida. “Jo estic molt tranquil -continuava Ricomà-. Entre d’altres coses perquè el recurs” contra la reclamació de l’alcalde de la Secuita “l’ha posat el partit avalat pels seus òrgans jurídics, no jo”. Si ERC “rep més d’una terna -ha continuat Ricomà- i es decideix per una, és perquè entén que la del Tarragonès és la vàlida. Això hauria d’acabar-se aquí. La vida és així”.

J.S.