TARRAGONA ÉS LA SISENA CIUTAT CATALANA AMB MÉS COMERÇOS

La Unió de Comerç Rapitenc ha celebrat avui aquestes jornades on s’han intercanviat experiències, presentat casos d’èxit  i s’ha debatut sobre el present i el futur del sector comercial al territori. Amb aquesta iniciativa, l’entitat s’ha volgut sumar a la Setmana del Comerç, impulsada per la Generalitat, a través de la Direcció General de Comerç, durant la qual s’han organitzat més de 120 activitats arreu de Catalunya vinculades al comerç.

De forma paral·lela a les activitats impulsades pel món associatiu, s’han celebrat a Barcelona al llarg de la Setmana les Jornades Comerç Increïble, unes jornades de coneixement adreçades als professionals del sector on s’han analitzat de forma monogràfica els 4 eixos d’actuació per a la millora de la competitivitat del comerç: la transformació digital del comerç, l’enfortiment de l’empresa comercial, l’aposta pel talent i la professionalització del sector, i la internacionalització.

Un total de 3.933 persones han seguit les jornades Comerç Increïble de la Setmana del Comerç: d’aquesta xifra, 696 ho han fet de forma presencial, al Mobile World Centre, i 3.237 han fet el seguiment en streaming a través de xarxes socials i del web del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) de Catalunya.

La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha valorat “molt positivament” la participació en les jornades Comerç Increïble, i la “bona resposta” que evidencia “l’interès dels professionals del sector per aprofundir en el coneixement per afrontar els reptes de futur i millorar la competitivitat”. Així mateix, ha assegurat que ha estat “un fòrum d’intercanvi d’idees i experiències molt profitós”.

Així mateix, Vilalta ha volgut ressaltar “la complicitat” de les 103 associacions i entitats sectorials i territorials del sector, que “s’han implicat totalment” en la Setmana del Comerç, amb més de 120 activitats que s’ha organitzat arreu Catalunya durant aquests dies. Segons Vilalta, “és un signe de l’empenta i dinamisme del teixit associatiu comercial català”.

En el marc de les Jornades Comerç Increïble, s’ha presentat el Programa de Transformació digital del comerç, elaborat per la Direcció General Comerç, i també l’eina d’Autodiagnosi, una eina d’autoavaluació que permet a les empreses comercials conèixer el seu estat de maduresa digital. Amb el punt de partida de l’Autodiagnosi, el Programa de Transformació digital posa a l’abast del sector diferents itineraris de millora i de treball que permeten donar el salt digital, o en el seu cas, optimitzar l’aprofitament de les noves tecnologies.

També dins la Setmana del Comerç, s’ha presentat el Pla d’Incentius al Comerç, Serveis, Artesania i Moda 2017, amb una dotació prevista de 7,5 milions d’euros. Amb aquests incentius, la Generalitat, a través de la Direcció General de Comerç, vol fer costat al sector per millorar-ne la posada al dia, modernització i rendibilitat, i alhora impulsar un creixement sostenible i respectuós amb l’entorn i el medi ambient. El termini per acollir-se a aquests ajuts s’obre a principis d’abril. El programa de subvencions al comerç 2017 es completarà amb la publicació, entre maig i juny, de la segona convocatòria d’ajuts adreçats especialment a l’empresa comercial i a l’activitat firal.

Així mateix, en el marc de les jornades es va presentar dimecres passat, el Cens d’Establiments Comercials de Catalunya, una eina estadística inèdita fins ara, que permet disposar de dades com el nombre total d’establiments, la densitat comercial (en nombre d’establiments per cada 1.000 hab., i en m2 per cada 1.000 hab.), o la distribució de l’oferta comercial per sectors d’activitat. D’altra banda, aquest Cens retorna dades amb un elevat grau de detall de la distribució del comerç, ja que no només conté la informació agregada de tot Catalunya, sinó que permet desglossar dels indicadors fins a nivell municipal, i per fins i tot a nivell de barri, retornant una “radiografia” molt acurada territorialment del context comercial.

Segons el Cens, actualment a Catalunya hi ha 86.418 empreses comercials i 101.319 establiments, amb una densitat comercial mitjana de 13,47 establiments/1.000 hab. D’entre les grans ciutats de la demarcació de Tarragona —enteses com les que tenen una població superior als 75.000 habitants— Tarragona compta amb una oferta comercial de 1.821 establiments, amb una densitat comercial de 13,89 est./1.000 habitants, i una ràtio de 2272,14 m2 de superfície de venda/1.000 hab.

De la seva banda, Reus —l’altre municipi de la demarcació amb més de 75.000 habitants— disposa d’una oferta comercial de 1.643 comerços, amb una densitat comercial de 15,86 est.1.000 habitants i una ràtio de 2308,02 m2 de superfície de venda per cada 1.000 habitants.

Així mateix, pel que fa als principals municipis de les Terres de l’Ebre, Tortosa —amb una població de 33.743 habitants— compta amb 592 establiments comercials, una densitat comercial de 17,54 est./1.000 habitants, i una ràtio de 2014,88 m2 de superfície de venda per cada 1.000 habitants. Al seu torn, Amposta —amb una població de 20.654 habitants— disposa d’una oferta comercial integrada per 385 comerços, una densitat comercial de 18,64 est./1.000 hab. i una ràtio de 2974,77 m2 de superfície de venda per cada 1.000 habitants.

El Cens també revela que els municipis catalans (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb major densitat comercial són la Jonquera (80,78 est./1.000 hab.), Bossòst (50,76 est./1.000 hab.), Sort (35,76 est./1.000 hab.), Camprodon (35,12 est./1.000 hab.) i Castell-Platja d’Aro (32,18 est./1.000 hab.).

Pel que fa a la demarcació de Tarragona, el Cens indica que actualment l’oferta comercial l’integren 7.983 comerços, amb una densitat mitjana de 13,13 establiments/1.000 habitants., lleugerament per sota de la mitjana catalana. Analitzat per comarques, el Tarragonès és la comarca amb més comerços (3.218), tot i que la major densitat comercial es registra al Priorat, amb 16,16 comerços per cada 1.000 habitants.

 De la seva banda, la demarcació de Terres de l’Ebre, compta actualment amb 2.944 comerços, amb una densitat mitjana de 16,28 establiments/1.000 habitants, per sobre de la mitjana catalana. Analitzat per comarques, el Baix Ebre és la comarca amb més comerços (1.265), tot i que la major densitat comercial es registra a la Terra Alta, amb 16,84 comerços per cada 1.000 habitants.

Així mateix, el Cens permet desglossar l’oferta comercial per sectors d’activitats: el 34% dels comerços catalans són de quotidià alimentari, seguit dels establiments dedicats a l’equipament de la persona (18,26%), i dels comerços d’equipament de llar (el 16,92% del total).

Analitzant el teixit comercial per origen de les empreses (en municipis de més de 50.000 habitants), els municipis amb major oferta de grans empreses són Castelldefels (8,7%), El Prat de Llobregat (7,4%), i Tarragona (7,1%). Per contra, les grans ciutats catalanes amb més oferta autòctona (d’empreses del mateix municipi) són Lleida (77,0%), Terrassa (75,3%), i Barcelona (74,9%). Així mateix, hi ha 152 municipis on el 100% de l’oferta correspon a empreses locals.

D’altra banda, el Cens retorna dades de la distribució de l’oferta comercial en relació amb els nuclis urbans amb una fiabilitat del 100%, ja que la totalitat els comerços catalans estan geolocalitzats. Així, de mitjana el 92% dels establiments comercials de Catalunya i el 78,9% de la seva superfície de venda es troba dins de l’anomenada Trama Urbana Consolidada (TUC). A la ciutat de Barcelona, aquest percentatge dins la TUC és encara major, localitzant el 99,4% dels comerços en nucli urbà.

Aquestes xifres reflecteixen que Catalunya està integrada principalment per ciutats compactes i cohesionades, amb oferta comercial majoritàriament ubicada dins els nuclis urbans, tret característic del model comercial català.