El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs presentat per la Generalitat aquest dilluns contra l’ordre del ministeri d’Hisenda per intervenir el comptes de la Generalitat. Davant això, el conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, ha donat l’ordre per suspesa i ha afirmat que parlaran amb els bancs per via administrativa i notarial per evitar que bloquegin cap gestió.

Junqueras ha explicat que la Generalitat s’adreçarà a les entitats financers per via administrativa i notarial per “ajudar-les a protegir les seves funcions” i “recordar-los el bon funcionament de les gestions fetes” pel Govern, que estan dins la “legalitat”.

Segons els serveis jurídics del Govern l’admissió a tràmit de l’ordre presentada per la Generalitat implica la suspensió de l’acord basant-se en tres resolucions judicials: la sentència 78\/1996 de 20 de maig del Tribunal Constitucional; la interlocutòria del Tribunal Suprem del 7 de març de 2017, i la sentència del Tribunal Suprem de 28 d’abril del 2014.

El Govern entén que, segons aquests tres escrits judicials, “l’administració de l’Estat s’hauria d’abstenir executar fins que es pronunciï el Tribunal Suprem d’acord amb la doctrina jurisprudencial existent”, ja que “s’al·lega la nul·litat de ple dret, en haver-ne prescindit totalment i absoluta del procediment legalment establert”; “la petició de suspensió s’ha fonamentat, entre d’altres, en què quan es resolgués el recurs s’hauria perdut la finalitat legítima d’aquest pel transcurs del temps”; “la interposició del recurs ha estat comunicada formalment a l’Administració General de l’Estat”; i que “quan l’administració té coneixement de la petició de mesures cautelars, sempre s’absté de continuar fins la resolució de la peça de mesures cautelars”.

Per contra, fonts del Suprem han remarcat l’admissió a tràmit no implica la suspensió de l’acord i que la Generalitat no va demanar mesures cautelaríssimes, que són les úniques que haguessin obligat l’alt tribunal a resoldre la qüestió en un termini de 48 hores. A partir de l’admissió a tràmit, hi ha un termini de 10 dies perquè les parts es pronunciïn.

En cas que el govern espanyol acabés executant l’ordre, argumenten els serveis jurídics, es podrien “impugnar les actuacions que es realitzessin” i també “es podria argumentar que l’execució material ha vulnerat la tutela judicial efectiva”.

L’executiu català havia sol·licitat mesures cautelars contra aquesta decisió del govern espanyol pel greuge que podria representar per als ciutadans de Catalunya aquesta ordre acordada en el consell de ministres del divendres passat.

 

 

Leave a Reply