VEU CIUTADANA RECLAMA UN DOCUMENT SOBRE LA CONCESSIÓ DE LES OBRES DEL JAUME I ‘PERDUT’ EL 2009

La roda de premsa d’aquest dimarts entre CUP, Ciutadans, Ara Tarragona i l’advocat de Veu Ciutadana sobre el pàrquing Jaume I ha servit per analitzar quin és l’estat del procediment judicial, en diligències prèvies des del 2008. I la situació és per llogar-hi cadires, perquè després de gairebé set anys “no sabem res”, en paraules del lletrat Ignacio Barroso. Res que no sigui que una infraestructura que havia de costar quatre milions (“aquest és el problema, el pressupost inicial era irreal, una mentida”, en opinió de Ruben Viñuales) hagi acabat costant més de 30 milions. Que se sàpiga…

“La instrucció és una mica lenta”, ha deixat anar Barroso abans de desvetllar quines són les estratègies que volen dur a terme per agilitzar la instrucció “d’un cas cada cop més esperpèntic que ha suposat pagar i pagar milions d’euros sense cap control” (en paraules de Rubén Viñuales), o tal com l’ha definit la cupaire Laia Estrada, “un cas escandalós de malbaratament públic que avui en dia encara ens condiciona els pressupostos i pel qual hem de pagar un milió d’euros anuals” fins al 2021 “i que deixa petit el cas Inipro“.

El problema radica en el fet que la instrucció ha citat a declarar fins ara tècnics municipals, i aquests sempre al·leguen que tot l’expedient estava supeditat a “criteris d’oportunitat” i, per tant, polítics, per la qual cosa només podien certificar que tot el que es feia estava en consonància amb els plecs de condicions.

“Els actors intel·lectuals”
Per això, el que Veu Ciutadana vol és treure el focus “de l’àmbit funcionarial” i desvetllar “quins eren els responsables polítics i actors intel·lectuals” que van posar en marxa “una estratègia” que va obrir la porta a un orgasme de desgavells decidits a la pràctica bé en comissions de govern del consistori o en el consell d’administració de l’empresa pública Aparcaments Municipals de Tarragona.

És per culpa del finançament desatat que aquesta societat pública li va proporcionar a Sistemas Alem, tant per acabar l’obra civil de l’aparcament com després en la seva condició de membre de la UTE conjunta per desenvolupar la robòtica, pel que l’Ajuntament (que va avalar els rèntings sense fons de l’AMT) es troba a hores fent front a una factura milionària.

En quina “motxilla” està la plica de concessió?
Per aquest motiu la passada primavera ja van presentar davant el jutjat la petició (que va ser finament descartada pel magistrat) de portar a declarar a l’anterior alcalde, Joan Miquel Nadal, i l’actual, Josep Fèlix Ballesteros. Al primer per qüestions òbvies i al segon perquè l’any 2008 va permetre que el plenari avalés un préstec de fins a 18 milions d’euros demanat per l’AMT de cara a eixugar el deute acumulat.

Ara bé, el present passa per “reclamar de forma immediata a l’Ajuntament (aquest serà el proper pas de Veu Ciutadana ben aviat segons detallava Barroso) l’expedient administratiu amb el contingut de la plica de concessió” de la construcció de l’obra civil a Sistemas Alem, l’empresa madrilenya que posava la robòtica però que va advertir mil i una vegades que no es podia fer càrrec del cost d’aixecar l’edificació.

Aquest document és clau perquè “així es podrà analitzar si la plica es correspon o no al plec de condicions”. Però tot i que el jutge va reclamar a l’Ajuntament l’expedient l’any 2009, “la plica no era dins de la documentació aportada. És per això que ara la tornarem, a demanar”, explicava un Barroso que deixava pas a la ironia: “Potser està en alguna motxilla”.

“Sistemas Alem sempre va alertar -ha recordat Barroso– que no estava capitalitzada per poder fer front ni a l’1% del capital social que calia per acreditar la contractació, i de fet, va acabar entrant en fallida a pesar que des de l’Ajuntament li van dir que tirés endavant i li donessin crèdit a través de l’AMT“.

J.S.