XAVIER CLIMENT: By-pass ferroviari (I)

Cal tornar a parlar d’infraestructures i de trens. L’anunci de la consideració de l’Aeroport de Girona com a quarta pista del Prat ha tornat a posar sobre la taula l’imprescindible anàlisi de la mobilitat dins el nostre àmbit que aquest cop, després del corresponent debat, ha d’anar acompanyat per una resposta conjunta de tot el territori. I aquesta resposta ha de ser contundent, ferma i decidida.

En el tema ferroviari caldrà  actuar des de diferents nivells (Alta Velocitat, Regionals o Mitja Distància, Rodalies i Mercaderies) evitant que les solucions i propostes d’un nivell impedeixi la implementació de cap dels altres. Tot això sense oblidar un cinquè que anomenarem Tren-Tram que, utilitzant la mateixa plataforma ferroviària, pugui fer les funcions de tramvia metropolità.

Hi ha un seguit d’axiomes que hauran de ser el punt de partida per a les diverses propostes a estudiar.

1. Les ciutats de Tarragona i Reus (o Reus i Tarragona) han d’estar connectades als cinc nivells esmentats a les xarxes existents i les que es puguin ampliar.
2. La confluència al nostre territori dels dos corredors més importants de la península ofereix unes oportunitats úniques i diferencials que cal aprofitar.
3. La importància estratègica fonamental del Corredor de la Mediterrània ho és essencialment en clau de mercaderies aprofitant les plataformes i traçats per a ús de passatgers.
4. Les mercaderies, per coherència i seguretat, hauran de circular per l’interior. Això no treu que, provisionalment i amb data de caducitat, puguin seguir passant temporalment per la línia de costa amb la incorporació del tercer fil.
5. El nivell de Rodalies, sempre connectades amb les de Barcelona (la nostra principal destinació), és absolutament irrenunciable per al desenvolupament sostenible i equilibrat del territori. Cal millorar-lo, reforçar-lo i dotar-lo d’unes prestacions i trens que el facin absolutament competitiu. L’esclavitud del traçat del ferrocarril pot ser complementat i/o substituït en determinats punts per un altre tipus de transport públic d’alta capacitat.
6. Avui dia, en el món de la mobilitat, hem deixat de mesurar els quilòmetres per a considerar el temps de desplaçament com l’objectiu a millorar. Essent Barcelona la nostra principal destinació hem de tenir al nostre abast la possibilitat d’arribar-hi en 45 minuts des de Reus o 38 des de Tarragona.
7. Reus necessita una nova estació ferroviària a Bellisens i Tarragona una altra al sector de l’Horta Gran. Han de ser equipaments funcionals i efectius, lluny de megalomanies inútils, amb projectes senzills que prevegin el seu futur creixement i ampliació en funció de les necessitats.
8. L’aeroport, si vol aspirar a ser la cinquena pista del Prat, necessita una estació sobre la línia del Corredor Mediterrani sense caure novament en l’error d’una gran estació al mig del no res. La intermodalitat avió – ferrocarril d’alta velocitat no té cap sentit per a les nostres comarques però sí que el té per assolir vols complementaris a nivell BCN i Catalunya. Cal disposar d’aquesta estació per aconseguir un aeroport veritablement competitiu. Una futura terminal aeroportuària al sud de les pistes podria ser la solució definitiva si es consolida la interrelació amb El Prat.
9. Cal analitzar les diferents intermodalitats de la nova xarxa i potenciar-les. Seria convenient estudiar quines són les estacions de ferrocarril que haurien d’aglutinar altres sistemes de transport o diferents nivells del sistema ferroviari.

A partir de la consideració i assumpció dels 9 punts anteriors són varies les propostes o alternatives que podem analitzar. El Corredor Mediterrani ofereix noves possibilitats. A nivell de passatgers, els trànsits ferroviaris Frontera Francesa–Algeciras i viceversa, mitjançant el by-pass (llarg, mig o curt), podran disposar d’una aturada a Tarragona a més de la indiscutible estació del sud de l’Aeroport. Podem aconseguir garantir una estació permanent al nostre territori, ni que sigui de forma alternativa.

Semblen oblidades o superades les propostes de by-pass llarg com eren les d’Arbós o Vilafranca que oferien prestacions molt minses. Actualment estan de nou sobre la taula les antigues propostes de by-pass mig que ofereixen una connexió de la línia de costa amb la d’Alta Velocitat per la zona de La Riera de Gaià o de La Pobla de Montornés. Ambdues necessiten d’uns 7 km de vies noves. Són solucions, al nostre parer, vàlides però insuficients front a d’altres com la que volem proposar, que arrodoneixen la proposta amb un cost inferior i amb unes prestacions complementàries molt superiors.

La nostra idea és la de recuperar el by-pass curt que ja es va impulsar fa uns anys des de la plataforma MOU-TE X TGN, amb l’afegit, però, de dos aspectes fonamentals i que milloren substancialment aquella proposta. El primer és la incorporació de Reus a l’esquema inicial amb el que doblem el nombre potencial d’usuaris. El segon és la creació d’un sistema metropolità de transport, el Tren–Tram, sobre la mateixa plataforma ferroviària d’Alta Velocitat (o l’actual de Rodalies amb el complement del tercer fil). Ho veiem al proper lliurament.

Xavier CLIMENT
Arquitecte